PSM Agrupació de Pollença

Vos adjuntam dos enllaços perquè pogueu veure el resum de les intervencions de Maties Salom i Damià Perelló a la taula rodona organitzada pels JEN-PSM sota el títol "Què passa amb TV3?".

 

Ahir va saltar la notícia i avui ho publiquen els diaris. Ara l'Ajuntament ha de fer les passes que calguin per fer l'accés efectiu.

Diari de Balears 2/07/2009

 

 

 

Ho dicta el Suprem en una sentència ferma que no admet cap recurs per part de la propietat. Ara haurà d'autoritzar-ne el pas restringit

El Tribunal Suprem ha resolt, a través d'una sentència ferma contra la qual no és possible cap recurs d'apel·lació, que les barreres del camí de Ternelles, al terme municipal de Pollença, s'han d'obrir. D'aquesta manera, no admet a tràmit el recurs que presentà la propietat a la més alta instància judicial contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que donà per bo l'acord adoptat pel ple del Consell, el 2006, sobre l'accés lliure al polèmic sender. Tot i així, des de la propietat de la possessió de Ternelles recorden que "la resolució del Suprem no autoritza l'obertura del camí al públic en general" i manifesten que "l'acord del ple del Consell de 2006 s'ha d'adaptar a la legislació més vigent, com són ara el PORN i la Xarxa de Natura, que regulen els espais naturals depenent de la protecció que tenen. Aquesta legislació determinarà de quina manera s'ha de preservar l'accés al camí de Ternelles".

Acord

Cal recordar que l'acord de l'Ajuntament de Pollença de l'any 2006, que posteriorment fou aprovat pel Consell, regulava l'ús d'aquest sender i hi garantia el pas de 20 persones cada dia, cinc dies a la setmana, durant gairebé set mesos a l'any. Tot i que Joan Ramon Bosch, de la Plataforma pro camins oberts, i Biel Cerdà, del PSM, es mostren satisfets de la resolució del Suprem, manifesten que "ara hem de comprovar que el Consistori aplica l'acord i permet el pas, que encara és restringit", segons Bosch. El batle de la localitat, Joan Cerdà, recordà ahir que "des de l'any 1991, l'Ajuntament lluitava per aconseguir aquesta veredicte" i assegurà que "tot i que haurem d'expropiar el camí, que és privat, perquè pugui tenir un ús públic, treballarem perquè la sentència s'executi i puguem garantir-hi el pas

 

Des de l'any 1985 podem veure TV3 a les Illes Balears, gràcies a l'empenta de l'Obra Cultural Balear, que a través de l'Associació Voltor ha garantit durant anys la recepció de la televisió pública catalana al nostre país. Més endavant van arribar el Canal 33, el Canal 9 i Punt 2. La tenacitat de la societat civil ha estat més forta que la desídia d'unes institucions autonòmiques que, durant anys, no van mostrar cap interès en el foment del català en l'espai audiovisual.

 

Durant els últims anys s'havia avançat en el suport institucional a aquesta iniciativa social. D'altra banda, la creació de la televisió i la ràdio autonòmiques de les Illes Balears, IB3, ha estat una fita important per a la construcció de l'espai de comunicació en català. L'arribada de la TDT havia de significar la normalització definitiva de la recepció de totes les televisions públiques que emeten en català a tot el territori de la nostra llengua.

 (Segueix)

A les 19,00h, a Ràdio Pollença, 107.9 de la FM, hi haurà tertúlia de polítics pollencins amb representants de tots els partits presents en el Ple Municipal.

Ahir dijous es va fer el Ple municipal de juny a Can Llobera, a causa de les obres a l'edifici de l'Ajuntament. Ja penjàrem l'ordre del dia en aquest enllaç al nostre arxiu. Baixau-vos-la per seguir millor aquesta crònica.

- Després de l'aprovació de les actes de tres plens anteriors es va aprovar per unanimitat la ressolució d'un empedient per averigur la propietat d'una sepultura al cementir; finalment sembla que és de propietat municipal.

- Es va passar a discutir una moció de EU relativa a la creació d'una comissió d'el·laboració del pressupost municipal. EU proposava que es fes una comissió de tots els partits per el·laborar el presupost.

En aquest sentit el PSM pensam que és molt important tenir el pressupost redactat quan abans millor, si pot ser cumplint el que marca la llei d'aprovar-los abans del 15 d'octubre de l'any anterior. Evidentment enguany això ja no és possible. Esperam que no s'arribi al punt de l'any passat, on es varen aprovar a octubre de 2008 els pressupost del propi 2008. Tenir el pressupost aprovat amb temps permet fer-ne un millor control, tant pels membres del govern com pels de l'oposició. Encara que aquest tràmit no correspon a cap àrea que gestionem, com a membres de l'Equip de Govern l'any passat ja varem demanar disculpes per l'aprovació tan tardana del pressupost.

Enguany el pressupost ja està pactat a nivell polític i ara s'entan fent els tràmits tècnics, tal i com ens ha informat el Regidor d'Hisenda, Juanjo Mir (PSOE). Si el pressupost finalment recull aquells termes que es pactaren i les nostres demandes, més que raonables, no tindrem cap inconvenient en aprovar el pressupost juntament amb els nostres socis. Per permetre acabar el pressupost al regidor d'hisenta, li donàrem un vot de confiança i rebutjàrem, juntament amb els socis, la moció de EU. La moció només tingué el suport de EU i PP, un vot conjunt que comença a ser molt habitual en els plens.

En la discussió sobre aquesta moció EU va tornar a demanar al nostre regidor que havia dedimitir en funció d'una afirmació feta pel company Biel Cerdà l'any passat, quan va dir que si el pressupost no estava  aprovat com a màxim al gener, ell dimitiria. En Biel llavors va afirmar que tenia el suport de l'agrupació del PSM en la seva postura. Així és, l'Assamblea del PSM va acceptar aquest plantejament d'en Biel, pero mai va imposar aquesta condició a en Tomeu Cifre; simplement va donar permís a en Biel perque posas aquesta condició. De tota manera el càrrec d'en Tomeu dins l'Ajuntamet, tant com a regidor de Cultura com la seva acta de regidor esta SEMPRE a disposició de l'Assamblea del PSM, que pot prendre la desició de fer-lo sortir de l'Equip de Govern en qualsevol moment o fins i tot fer-lo dimitir per deixar pas a un substitut. I el que no ha de fer EU es interferir en les desicions internes del PSM i en l'autonomia de la seva assamblea; de continuar per aquest camí estarà donant una imatge de partit poc compromés amb la democràcia interna dels partits polítics. Si EU vol que el regidor Tomeu Cifre dimiteixi el que ha de fer és aprovar-ho en la seva assamblea i comunicar-ho en el ple, o es que el Sr. Garcia vol continuar demanant una dimissióque la seva pròpia assamblea no ha aprovat?

- Es va aprovar per unanimitat la recepció del clavagueram d'un solar de Cala Sant Vicenç.

- Es va discutir una moció d'EU per a reactivar l'agenda Local 21 a Pollença. L'Agenda Local 21 és un procés que va posar en marxa el compan Biel Cerdà quan era regidor de medi ambient i han continuat els següents regidors de la matèria. com és llògic la continuitat d'una iniciativa que vèrem posar en marxa és del màxim interés del PSM i per tant col·laborarem en que continui endavant.

L'Agenda Local 21 consisteix en un procés pel qual els ciutadans proposen millores mediambientals, socials,de mobilitat, en urbanisme, etc. de manera participativa. Propostes que es materialitzen finalment en un Pla d'Acció que l'Ajuntament ha d'aprovar i pressupostar partides per dur endavant les accions proposades. A Pollença tenim un Pla d'Acció fet l'any 2006 queno s'ha aprovat per ple. Tenim el compromís del regidor de Medi Ambient, Jaume Plomer (PSOE) d'actualitzar el Pla d'Acció i de que totes les accions proposades a la moció ja s'han tractat amb la Directora Insular de Cooperació Local (casualment d'EU) i que es donen les passes per dur-ho endavant, i que per tant no era necessari aprovar una moció per assumptes que ja estan en marxa. Novament la moció només tingué el suport de EU i PP, mentres que l'Equip de Govern hi votàrem en contra.

- Al torn de precs i preguntes donàrem compte de com s'ha regularitzat la situació dels treballadors del Festival de Pollença, de manera provisional per enguany fins que no es constitueixi la Fundació del Festival. La regularització s'ha fet seguint les indicacions de Secretaria i amb l'assessorament de la nova Tècnica de Relacions Labolars de l'Ajuntament. Es tracta de corregir una situació irregular que ve de moltes legislatures enrera. La nova Fundació servirà, entre altres, per millorar i clarificar com contracta el Festival. Curiosament, des que l'Àrea de Cultura fa passes per crear la Fundació és quan l'oposició s'ha despertat demanant la regularització dels treballadors.

 

---

 

Així mateix ahir dematí es va presentar al mitjans de comunicació balears el programa del Festival de Pollença. Avui la premsa recull la informació a les planes de cultura.

Diari de Balears

 

S'acosten uns dies de molta activitat, especialment en l'àmbit cultural, i val la pena repassar els difrents esdeveniments:

Divendres 26, a les 20,30h al Museu de Pollença: 

Inauguració del 46 Certàmen d'Art plàstiques de Pollença

 

---

Divendres 26, a les 22h a la Plaça Major de Pollença:

Concert del Cicle Diversons amb "Cu-Bob", patrocinat per La Caixa i l'Àrea de Cultura

 

---

---

 

Aquesta és l'ordre del dia del Ple de dijous. Dins la part resolutiva hi ha pocs assumptes a tractar en aquest Ple. Es de suposar que la part de control i seguiment serà allà on s'extendrà el ple.

 

No es tracta de cap muntatge. És una comparació real entre l'edificació que existia al Calvari l'any 2002 i enguany.  I no es traca d'edificis fets il·legalment  ni res d'això. Aquests procés d'edificació està emparat amb el Pla General de l'any 1990 i els promotors l'han portat endavant de manera ben legal. El Calvari havia resistit durant dècades per les dificultats per construir-hi, però no ha aguantat la pressió dels anys de l'eufòria constructora. Que és el que ha fallat perquè Pollença hagi perdut la seva típica estampa de poble coronat per una muntanya amb una escala? Doncs un planejament equivocat i  falta de voluntat política per canviar el que no estava bé.

Un procés similar s'estava desenvolupant a dues zones emblemàtiques pel nostre paisatge com son Cala Carbó i El Vilà. La diferència és que allà sí que els polítics hi han estat a temps i han tingut ganes d'evitar la destrossa. Amb el nou govern progressista i l'arribada d'un conseller del PSM a la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, en Gabriel Vicenç, es va decidir posar fre a tota una sèrie d'urbanitzacions que haguessin desfigurat el paisatge de moltes zones de Mallorca, entre elles les que hem esmentat de Pollença. El Decret-llei i la posterior Llei de Mesures Urgents per a la Protecció del Territori (curiosament aquest no s'ha anomenat Decret Vicenç), han impedit que succeeixi allò que sí ha passat al Calvari: la construcció excessiva emparada per la llei. Ara vindran demandes dels promotors, reclamant indemnitzacions més o manco justificades per no haver pogut edificar tots aquests presumptes solars de Cala Carbó i El Vilà; però no ens enganem, el mal d'haver d'indemnitzar, si arriba el cas, no serà mai tan gran com el mal que faria per sempre més la destrossa que amenaçava el nostre paisatge. D'això se'n diu tenir clares les prioritats.

A Pollença ara estem en fase d'adaptar el Pla General al Pla Territorial de Mallorca, i fer a més les modificacions necessàries per preveure l'urbanisme de Pollença pels propers vint anys. És imprescindible l'aportació de tota la societat pollencina, en forma de suggeriments, consultes, esmenes, per tal que el resultat sigui fruit del màxim consens possible i no pugi passar allò que ha succeït sovint, que l'urbanisme es planeja lluny dels ciutadans, en despatxos, i el poble se n'adona de les malifetes anys després, quan veuen créixer el formigó al seu voltant. Sobretot s'ha d'exigir dels partits que estam a l'Ajuntament visió de futur, entendre que el que donarà de menjar als nostres fills serà el medi ambient i un municipi agradable, elements essencials pel turisme. També fermesa davant els interessos particulars que en un moment determinat poden intentar treure avantatge del planejament urbanístic. Ja no hi ha temps per amiguismes i per l'urbanisme a la carta, ara cal pensar en Pollença i en els pollencins que tot just donen les primeres passes. Les receptes que s'han fet servir durant tants anys ja no serveixen.

 

 

Article d'opinió d'Antoni Alorda, membre de l'Executiva del PSM-EN i diputat del BLOC-PSM-Verds, publicat al diari Última Hora, deixan les coses en els seus justos termes.
	17/06/2009
	La Directora General de TV3 ens vol convèncer que cal prescindir de rebre íntegrament TV3 i C33 a les Illes Balears i que reunir-los en un sol canal, TV3CAT, ens garanteix el "més essencial". Diu que l'operació s'ha fet "amb bona voluntat" però sense "èxit pedagògic". Pedagògic? Deu ser cert perquè ni la pròpia Terribas s'ha autoconvençut i confessa que no és l'escenari desitjable, però, ai las!, "és l'escenari possible en l'entorn econòmic, legal i tecnològic que tenim". Idò n'hi ha que no ens hi conformam. L'argument tecnològic és inversemblant: la tecnologia va a menys? Que la TDT comporti un retrocés de la presència del català és una perversa paradoxa, no una conseqüència "tecnològica". I ens hi hem d'avenir? Si la legalitat ho impedeix, que és una veritat a mitges, s'ha de canviar. No ens aturà quan era indiscutiblement cert, i ens aturarà ara? No oblidam que si TV3 hagués esperat la benedicció de González, encara no emetria... I d'haver esperat Voltor tots els permisos, no l'haguéssim vist mai a les Illes Balears. La qüestió econòmica és negociable (al cap i a la fi venim d'una situació que, alegalment, ha durat més de vint anys) i, en darrer extrem, és qüestió de prioritats. La incongruència de Terribas ens ho mostra obertament quan diu: "si IB3 deixés d'emetre de manera íntegra en català, ens replantejaríem els acords signats". Com? L'ús d'una llengua o altra altera els entorns econòmics, legals i tecnològics? Passem-ho a d'altres paraules: la recepció íntegra de TV3 i C33 és possible. Aquí, el pacte que dóna sentit a l'actual govern està compromès amb la recepció de TV3, i de tots els canals possibles en llengua catalana (alguns ens en cuidàrem); i així ho ha manifestat el Parlament en un acord de fa un any. Fins i tot la llei de normalització lingüística ens avala. Així que no estam fermats pels acords Matas-Maragall de 2005. Un acord criticat per insuficient pel nacionalisme illenc (tot i beneït per ERC) sobretot per excloure continguts als ciutadans de les Illes Balears i per no garantir prou més emissores en català. Cal revisar-lo i garantir la recepció íntegra de TV3, el 33 i més canals en català. Aspiram a un escenari "més desitjable", Sra. Terribas, forgem-lo; Catalunya, s'hi esmerçarà? Del paper de cada institució, i cada partit, de conseqüències polítiques, o d'altres mesures per millorar l'audiència en llengua catalana, n'haurem de parlar un altre dia.

Avui a les 19,00h a Ràdio Pollença hi ha d'haver Tertulia de Regidors (crec que s'hi escau millor aquest nom).  Els assumptes que sortiran els tria el presentador, però com és llògic el que sortirà son aquells temes en els que hi ha discrepàncies entre els diferents partits. En aquest sentit probablement sortirà a rotlo l'estira-i-amolla entre UM i el PSOE a compte de les 500 signatures que demanen la dimissió de Francisca Ramon (PSOE) en les seves funcions de Delegada del Port de Pollença. Com és conegut han aparegut als diaris declaracions creuades de Jaume Plomer, Joan Cerdà i Martí Ochogavia.

Arran d'això el que diu el PSM és el mateix que venim dient des de fa temps, malgrat aquesta postura de vegades no ha estat compresa. L'Equip de Govern ha de prendre desicions solidàriament, a parts iguals entre els tres partits, sense que s'hi pugui fer valer el pes en regidors o les opcions de conformar governs alternatius, i que és fonamental que tots els partits es sentin còmodes en les desicions que surten de l'Equip de Govern. Hem de reconèixer que per part del PSM això de vegades no ha estat així; no és cap troballa que en certes desicions no ens hi hem sentit còmodes o fins i tot obertament en contra: l'aparcament de la Gola, el destí de les inversions del Pla E o la despeatonalització del Moll en son exemples coneguts (veure article anterior); també en certs assumptes rel·lacionats amb caça o camins hem divergit, i així s'ha reflexar en les votacions del ple.

Esperam que el conflicte que s'ha reflexat en els mitjans de comunicació no tingui conseqüències perjudicials pel pacte de govern, sino que se n'extreguin conclusions que ens duguin en el sentit que hem apuntat. Tenim per davant reptes molt importants: la correcta gestió de les inversions al nostre municipi(auditori, pont del poliesportiu, obres del Pla E, la necessària rehabilitació de Can Llobera, etc.), hem de fer front a una important crisi econòmica, amb el que això suposa de racionalització de la despesa municipal, hem de recuperar per l'ús públic els camins de titularitat pública, hem de posar fre a l'excessiu consum de territori amb un nou Pla General més proteccionista i racional, hem d'aportar el suport municipal per tal que l'Ajuntament col·labori en presentar una oferta turística més orientada en la cultura i el Medi Ambient, i tot això respectant les nostres particularitats com a poble...tanta feina a fer que no es poden perdre esforços en lluites internes.

Per això la nostra aposta és per un Equip de Govern que prengui desicions solidariament, a part iguals entre els diferents partits i on totes les àrees actuin coordinadament. Les Àrees de l'Ajuntament han de col·laborar, no actuar individualitzadament per cercar protagonismes partidistes. amb aquest ànim ens hi trobaran per continuar treballant per Pollença i pel País, la resta son vuits i nous i cartes que no lliguen.