"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Auditoris o persianes

psm-pollenca | 22 Octubre, 2010 09:22 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

 

Aquest és el sesultat de vuit anys de "gestions"

A la passada Tertúlia de polítics es va obrir un debat intens entre el Batle i els regidors de l’oposició respecte del ja famós auditori que suposadament s’ha de construir a Pollença. La creació d’una sala d’actes-multifuncional-teatre-auditori-com-se-li-vulgui-dir és una reivindicació que a Pollença ja du bastants anys de recorregut. A la legislatura del acte de progrés 1999-2003 ja es va plantejar la possibilitat d’adquirir el cinema Capitol per aquestes funcions. També en aquesta legislatura es va començar el procés per comprar el solar de Can Conill, amb un preu que semblava avantatjos per les possibilitats que oferia aquest espai.

Després del pacte PP-UM, que segons es va vendre en aquell moment es justificava per les immenses inversions que havien d’arribar a Pollença d la ma d’en Jaume Mates, compromès amb aquest pacte a fer de Mr.Marshall pel nostre poble, es va fer seu el projecte de la sala multifuncional i el va reorientar cap a la creació d’un Auditori, que per afegitó aniria signat de la ma d’uns dels mestres de l’arquitectura mundial com és Rafael Moneo. La Conselleria de Turisme, dirigida per l’imputat Joan Flaquer (PP) va concedir la subvenció al projecte per 3 milions d’euros amb càrrec al Pla de Desestacionalització, que després es vehicularen a través de l’INESTUR augmentant-se fins a 5,5 milions d’euros, per tal de donar joc al també imputat Toni Oliver (UM). Ja en aquesta legislatura es va negociar amb la Conselleria de Presidència l’avançament de les subvencions del Pla de Cooperació Local per import de 4,7 milions d’euros, subvencions que es reparteixen entre tots els pobles i que, per causa de l’auditori, Pollença ja té hipotecades per molts anys. En total 10,2 milions d’euros per aquest edifici.

Així i tot sembla que els doblers no basten i el batle es queixava amargament de que Cultura del Consell de Mallorca no posa doblers per aquest projecte, arribant fins i tot, a acusar als membres de l’oposició municipal, i en concret al PSM, de no haver anat  a cercar-li les subvencions per arribar als 12,5 milions que es necessiten per pagar aquesta obra. Es va oblidar” de dir que ell, que és el responsable de l’Ajuntament, mai no ha anat a demanar cap subvenció al Departament de Cultura. Ni ho farà, perca cultura subvenciona projectes culturals i, de moment, l’auditori pollencí no és ni un projecte cultural ni res que se li assembli. Tampoc no ha fet ni el més mínim intent de consensuar el projecte amb els membres de l’oposició, per tant és cínic que ara exigeixi la nostra complicitat. Fins i tot al nostre regidor, Tomeu Cifre, se li va denegar la possibilitat d’examinar el projecte arquitectònic, amb l’argument que “l’Ajuntament no l’havia pagat i que per tant no era propietat de l’Ajuntament”.

Per tant ens trobam amb una “idea” que té assignats per part del Govern Balear 10,2 milions d’euros, però qui no ha complit amb el seus deures és l’Ajuntament de Pollença: ni tenen projecte arquitectònic, ni tenen un pressupost clar de l’obra, ni tenen un estudi objectiu de la capacitat que hauria de tenir l’auditori, ni tenen clars els costos de manteniment futur de l’edifici, ni tenen un projecte cultural per programar-hi els continguts, ni tenen un model de gestió per l’auditori, no saben si serà un auditori d’àmbit local o mallorquí,  ni tenen la part municipal de pressupost perquè l’Ajuntament no té ni un duro. I així hi tot el batle vol donar la culpa als altres: a l’oposició , al Govern, a qualsevol manco a si mateix.

En el PSM apostam per fer una sala multifuncional, adaptada a les característiques del nostre municipi, amb una capacitat ajustada al que necessitam (no les 800 places que s’han arribat a plantejar), amb un model de gestió i de programació estudiats abans d’executar l’obra. I sobretot, que no suposi més endeutament per Pollença, que a efectes reals ja superam els 6 milions d’euros de deute (crèdits+remanents negatius+deutes a proveïdors). Si un arquitecte de renom com Moneo pot adaptar el seu projecte al que realment necessitem, fantàstic, si no el projecte pot sortir a concurs per tal que el faci un altre.

Pensam que la sala multifuncional no ha de desplaçar al Festival de Pollença del Claustre. Uns dels principals atractius del Festival és el lloc on es du a terme. Una nit d’estiu de bona música en un lloc agradable és el que cerca la gent que ens visita pel Festival, auditoris ja els n’ofereixen moltes ciutats a les que no igualarem en aquest aspecte. Probablement seria molt més assenyat pensar en una sala multifuncional més discreta de les que s’han plantejat fins ara, i per contra fer una forta inversió al Claustre del Convent i a les dependències annexes per donar més comoditat i qualitat en les audicions del Festival. Tampoc es realista pensar en un estival que es desenvolupi més enllà dels dos mesos que actualment ocupa, que ja és una temporada llarga pel que son els festivals de música que hi ha a l’estat (Perelada dura un mes, el Grec dura un mes, Porta Ferrada un mes...).

Com assenyala Llàtzer Moix al seu llibre “Arquitectura Milagrosa”, ja ha passat el temps dels projectes faraònics, i ens fa aquesta reflexió que ve com un guant al cas de Pollença: “el fenomen de l’arquitectura estelar que durant molts d’anys va enlluernar a responsables polítics varis del dobler públic, fent-los creure que, després de l’impacte del Museu Guggenheim de Bilbao i la recuperació d’aquesta ciutat, qualsevol edifici signat per un arquitecte de renom internacional tindria u efecte màgic d’atracció de turistes, imposició de codis culturals i solució de problemes d’endarreriment. Darrera aquesta embogida pràctica que ens ha deixat qualque construcció impressionant, altres faraòniques i un reguitzell de problemes de manteniment, no hi havia una reflexió profunda”

Seny i mesura en els projectes que du endavant l’ajuntament, i adaptar-se a les possibilitats reals del municipi. Quan es va plantejar el projecte, al 2003, la situació econòmica era ben diferent. En un poble on les persianes del Centre Cultural cauen a trossos, cal pensar bé les coses abans de gastar 12 milions d’euros.

Veure recull de premsa sobre l'Auditori

Powered by LifeType - Design by BalearWeb