"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Bon Sant Antoni

psm-pollenca | 14 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Gaudim per uns dies de Sant Antoni, esperant trobar-vos al fogueró que, com cada any, montarem davant l'Esglèsia de Sant Domingo. Seguint la tònica habitual, segur que no deixarà indiferent a ningú. Molts d'anys !

 

La irresponsabilitat municipal amb el becut vermell

psm-pollenca | 13 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Quan es va detectar la plaga del becut vermell per part de la Conselleria d'Agricultura, Pollença no era uns dels focus de la plaga a Mallorca: ho eren Sa Ràpita, Calonge i Cala d'Or. Pero el becut ens va arribar. I es va detectar. Ja llavors es feren les advertències respecte de la perillositat d'aquest insecte i de les mesures que s'havien de prendre per evitar la seva propagació. I l'ajuntament, el propietari que té mes palmenres del municipi, amb el regidor Ochogavia al capdavant, s'ho va prendre amb calma. De llavors cap aquí, la teoria ha funcionat molt be, però la posada en pràctica d les mesures fitosanitaries obligatories per part de l’ajuntament ha estat un cúmul de despropòsits que han provocat que Pollença es converteixi en el municipi més afectat. La ressolució de la Conselleria d’Agricultura de 30 de novembre de 2006 diu:

Mesures fitosanitàries obligatòries generals de caràcter preventiu

(...)

1. Els productors, els comerciants i els propietaris particulars de palmeres, així com les corporacions locals de l’illa de Mallorca, han de vigilar la presència de Rhynchophorus ferrugineus a les palmeres produïdes, comercialitzades o plantades en aquesta illa, i han de comunicar a la Direcció General d’Agricultura la detecció de palmeres afectades per aquest insecte o amb símptomes sospitosos que hi sigui present.

 (...)

7. Les persones propietàries dels jardins amb presència de palmeres han de permetre que hi accedeixin els funcionaris o el personal autoritzats oficialment per fer les tasques d’inspecció i, si n’és el cas, que es talin i es destrueixin les palmeres afectades per Rhynchophorus ferrugineus o amb símptomes sospitosos que hi sigui present, així com la pràctica d’altres mesures de prevenció i lluita.

8. És obligatori destruir qualsevol forma viva de l’insecte. No obstant això, la Direcció General d’Agricultura, en determinats supòsits, pot autoritzar que l’insecte no sigui destruït, amb la finalitat que es puguin dur a terme activitats divulgadores i d’assaig científic, sempre que, a més, la persona sol·licitant garanteixi que adoptarà les mesures.

Per tant l’ajuntament hi té una responsabilitat molt clara en la vigilància i control de les palmeres. La mesures vuitena deixa clar que s’han d’eliminar els becuts; a Pollença no tan sols no s’han eliminat, sinó que s’han concentrat en un solar a Llenaire on es reprodueixen i desenvolupen amb total opulència.

No ens serveix de res que a aquestes alçades el batle es despengi amb un suposat informe municipal que digui que la culpa és dels altres. Així ho conta avui la premsa:

Pollença concluye que el Govern debe asumir las ayudas por el picudo rojo

Un informe jurídico subraya que el Ayuntamiento solo debe pagar las medidas fitosanitarias en palmeras municipales

Diario de Mallorca

Que els particulars estan obligats a prendre mesures en el cas de palmeres afectades és ben cert, però també ho es que el principal propietari, l’Ajuntament, fins ara no ha fet res mes que tudar doblers en mesures mal preses que, lluny d’aturar la plaga, l’han estesa encara més. La mort massiva de palmeres municipals suposa un deteriorament molt important del paisatge urbà (molt malmès desprès de la mort de pins els darrers anys) i un perill potencial pel “garballó”. Per això cal un pla municipal d’actuació per fer front a la plaga i d’actuació per substituir els exemplars eliminats per altres espècies pròpies de les Balears. Amagar el cap davall l’ala no ens alliberarà del becut vermell.

 

 

 

Excuses de mal pagador a La Base

psm-pollenca | 10 Gener, 2011 09:19 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Les gestions a traves del senador Pere Sampol han donat per resultat la resposta del Ministeri de Defensa que justifica la "gran importancia militar de la Base". Una base aèria de gran importancia no seria mai compatible amb l'ús turístic que té actualment (que hi ha militars-turistes a Son Sant Joan ?). Ara a prendre el sol li diuen "fines sociales".

Tampoc les funcions que argumenten que té la Base no impedeixem per res un ús compartit o obert de certes zones de La Base. En aquest assumpte, com en altres, hem topat amb quelcom intocable, com és l'exèrcit, i les gestions dels companys de partit de la senyora Chacon llueixen per la seva absència. Volem que els pollencins puguin gaudir del litoral de La Base i que sigui un atractiu turístic més del Moll, que tant ho necessita. Vist això poques possibilitats de prosperar té la nostra moció, aprovada el passat mes de setembre, entre d'altres amb els vots del mateixos que dirigeixen el ministeri de Defensa.

D. PERE SAMPOL I MAS Senador designado por el Parlamento de las Illes Balears, del GRUPO PARLAMENTARIO MIXTO, al amparo de lo previsto en los artículos 160 y 169 del Reglamento de la Cámara, presenta la siguiente pregunta con respuesta escrita:

¿Cuando piensa el Gobierno cumplir el Acuerdo del Congreso de los Diputados de 14 de marzo de 2007 de crear una Comisión mixta entre el Gobierno español, el Govern de les Illes Balears y los ayuntamientos de Alcúdia y Pollença, con el fin de determinar el posible uso público de la Base aérea del Port de Pollença?

R: Se informa a Su Señoría que la propiedad denominada Base Aérea de Pollensa es un bien de dominio público afectado al Ministerio de Defensa.   El Aeródromo Militar de Pollensa es una instalación que mantiene un alto interés para la Defensa Nacional. En él se desarrolla una intensa actividad operativa y de adiestramiento. Constituye una base de despliegue de los medios aéreos del 43 Grupo de Fuerzas Aéreas y permite el adiestramiento de un gran número de tripulaciones aéreas en actividades de supervivencia, salvamento, búsqueda y rescate. También es aprovechado por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y Policías locales de la zona para su entrenamiento. Además, el aeródromo alberga una zona residencial que sirve a los fines sociales previstos en el Plan de Acción Social del Ministerio de Defensa.    

Madrid, 22 de diciembre de 2010

 

 

Noticia Europa Press

El Aeródromo Militar de Pollença mantiene un "alto interés" para la Defensa Nacional

MADRID, 7 Ene. (EUROPA PRESS) -


   El Gobierno central subraya que el Aeródromo Militar de Pollença es una instalación que mantiene un "alto interés" para la Defensa Nacional y que se desarrolla en esa instalación una "intensa actividad operativa y de adiestramiento".

   Así lo expone el Ejecutivo central en respuesta a la pregunta parlamentaria formulada por el senador autonómico por Baleares Pere Sampol, quien solicitó información sobre la previsión del Gobierno de estudiar un posible uso público  la Base Aérea Port de Pollença.

   El senador del Bloc per Mallorca trasladó esta pregunta para conocer la previsión del Gobierno de cumplir la Proposición No de Ley aprobada en el Congreso de los Diputados por la que se instaba a crear una Comisión Mixta entre la Administración central, el Govern y los ayuntamientos de Pollença y Alcudia para evaluar un posible uso público.

    Concretamente, Sampol requería información al Ejecutivo central sobre su disposición a atender las peticiones municipales y del Parlament balear para permitir el uso público del paseo en el Moll de Pollença.

   En su respuesta, el Ministerio de Defensa subraya que la Base Aérea de Pollença es un bien de dominio público asignado al Ministerio de Defensa y que constituye una base de despliegue de los medios aéreos del 43 Grupo de Fuerzas Armadas, a la vez que permite el adiestramiento de un "gran número de tripulaciones aéreas" en labores de salvamento, búsqueda y rescate.

   "También es aprovechado por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y Policías locales de la zona para su entrenamiento. Además, el aeródromo alberga una zona residencial que sirve a los fines sociales previstos en el Plan de Acción Social del Ministerio de Defensa", remarca el Gobierno central a Sampol.

 

Infraestructures de "gran interes militar" a La Base: motos d'aigua, verlomars, para-sols i gandules...

L'Ajuntament posa en perill el garballó i tot el seu ecosistema.

psm-pollenca | 08 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

La negligent actuació de l’Àrea de Serveis de l’Ajuntament de Pollença, dirigida pel regidor Martí Ochogavia, ha ajudat a la propagació de la plaga del becut vermell a Pollença, tal i com han posat de manifest els dos informes de la Conselleria d’Agricultura i les denuncies dels veïns de Llenaire. S’ha de recordar que aquests veïns denuncien el dipòsit incontrolat de restes de poda infectades en el solar municipal de Llenaire, que s’ha convertit en un focus de propagació de la plaga. Així queda de manifest en els informes de la conselleria d’Agricultura, que fins i tot amenacen a l’Ajuntament amb la imposició de sendes multes.

L’extensió de la plaga amenaça greument als garballons (Chamaerops Humilis), la única palmera autòctona de les Illes Balears, ja que una vegada delmades les palmeres els experts assenyalen que l’atac al garballó és més que probable. Si aquest fet es produís ens trobaríem davant un autèntica catàstrofe ecològica, ja que el garballó  manté tot un ecosistema que caracteritza amplies zones del paisatge de la Serra de Tramuntana i en especial de Pollença. No cal dir dels efectes tan perniciosos que això suposaria pel medi ambient i pel paisatge; el mal que el becut ha fet en l’ambient urbà i semi-urbà de Pollença s’estendria per les zones netament rústiques.

Es per això que crida l’atenció l’actitud passiva de l’Ajuntament, confirmada pel propi batle en manifestar que l’Ajuntament no disposarà els mitjans necessaris per lluitar contra la plaga. Si la plaga arriba a causar estralls en la població de garballons no es podrà dir que l’Ajuntament hagi fet tot el que estava en les seves mans per evitar-ho. Tot i els cursos per a jardiners organitzats fa dos anys, quan es va detectar la plaga, (al que assistiren nombroses empreses del poble) l’Ajuntament ha estat el primer que ha ignorat els procediments disposats per la Conselleria d'Agricultura per fer front a la plaga.

 Garballó (Chamaerops Humilis)

Termini d'inscripció pel vot dels estrangers no comunitaris per a les eleccions municipals

psm-pollenca | 05 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Està obert el termini perquè els estrangers no comunitaris residents a Pollença i que volen votar en les properes eleccions municipals de 22 de maig de 2011 es registrin.

Les sol·licituds per exercir el dret de vot poden presentar-se fins el dia 15 de gener de 2011.

La mesura afecta als ciutadans nacionals de Xile, Colòmbia, Equador, Noruega, Paraguai, Perú, Bolívia, Nova Zelanda.

Només podran votar els majors de 18 anys, residents a Pollença, que estiguin inscrits en el cens electoral que no estiguin privats del dret al vot. A més, han d'estar inscrits en el Padró Municipal i haver residit legalment almenys cinc anys en el moment de la sol·licitud (3 anys el dia de la votació, en el cas dels que tinguin nacionalitat noruega).

Qui rebi la comunicació de l’INE podrà sol·licitar la inscripció bé a través d’Internet (pàgina web de l’INE), bé per correu postal sense franqueig.

Aquests ciutadans també poden presentar les sol·licituds directament a l'Ajuntament, complimentant l’imprès disponible per aquesta finalitat.

La identificació es realitzarà amb la targeta d’indentitat d’estranger, de la qual s’entregarà una fotocopia. Els ciutadans noruecs acreditaran la seva identitat amb el document nacional d’identitat o passaport del seu país.

El temps de residència legal a Espanya es justificarà amb un certificat de residència expedit per la Comissaria de Policia, quan no es pugui deduir de la fotocopia de la targeta d’identitat d’estranger.

 

 

 

Feina feta protegint el medi ambient i el patrimoni històric.

psm-pollenca | 04 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Feina feta en medi ambient i patrimoni

Des del PSM-EN i INICIATIVAVERDS volem començar l'any fent un repàs dels punts més destacats que, al nostre parer, han marcat la nostra acció política al llarg de la legislatura que enguany acaba.

En primer lloc, ens centrarem en els importants avanços en matèria de protecció del nostre territori i del nostre patrimoni. Perquè, si hi ha un aspecte que marca el signe d’aquesta legislatura, aquest és l’important avanç en la protecció de Mallorca.

Hem fet un gir a les polítiques territorials i hem aconseguit revertir diversos processos urbanístics agressius que havien posat en marxa PP i UM.

Gràcies a la feina feta hem salvat zones humides, cales, jaciments arqueològics, torrents, nuclis urbans, elements etnològics i camins.

Des de les institucions hem regulat en matèria urbanística d’acord amb criteris paisatgístics, ambientals i patrimonials. Hem posat l’interès públic per damunt els interessos privats que persegueixen l’enriquiment a costa de l’explotació dels recursos naturals.

A continuació us presentam un balanç que en matèria territorial i patrimonial sens dubte és positiu. S’ha de dir, però, que moltes d’aquestes victòries són el final d’un llarg camí reivindicatiu que hem fet conjuntament amb entitats i en plataformes. I que, per tant, és un èxit compartit.

Aquest gir radical cap a la protecció del medi ambient i el patrimoni ha coincidit amb la crisi econòmica global. La devastadora crisi és també una crisi de valors i ha posat de manifest que el model del creixement urbanístic desmesurat i consumista és un model amb conseqüències nefastes a gran escala.

En aquest context la nostra política ecologista ha resultat ser la més realista, pràctica i coherent amb els nous valors que ens han d’ajudar a fer els canvis necessaris per a sortir de la crisi.

 

A més, la protecció del nostre patrimoni cultural, històric i etnològic suposa una fita molt important per a fer possible la preservació i la projecció de la identitat pròpia del país.

Protegim més de 1.600 ha i quasi 11 km de costa de les nostres illes: Muleta, Son Real, Cala Marçal, Cala Blanca, Alcanada, Cala Carbó, Cala d’Hort, sa Roca Llisa, Montport, Punta Pedrera, Benirràs, el Vilar, Son Real, ses Feixes i ses Fontanelles; totes aquestes reivindicacions històriques ara assolides amb la feina feta des de les institucions.

Hem protegit es Guix a Lluc, l’Ullal a Pollença, s’Arenal a Llucmajor i es Creuer de Marratxí, i hem evitat la construcció de 20.000 places hoteleres i residencials.

D’ençà de l’arribada de l’esquerra a l’Àrea de Medi Ambient del Consell, el febrer de 2010, l’expedient de la carretera vella de Lluc a Pollença ha avançat més que en la resta de legislatura. Ara, i malgrat les dilacions del nostre soci de govern, som a punt de completar les passes administratives per a poder recuperar d’ofici aquest camí i així retirar les barreres. En el cas del camí de Ternelles (Pollença), treballam perquè el Departament de Territori revisi l’acord del 2006 que limita l’accés a 20 persones per dia, per a garantir-ne l’ús com a camí públic sense dependre d’una autorització administrativa.

La creació del Centre Ornitològic de la Gola a Pollença suposa establir un punt de referència a les badies del nord que serveix de pol d’atracció cap a les zones humides de s’Albufera, s’Albufereta, Maristany i la Gola. Amb aquesta iniciativa es potencia un tipus de visitant que arriba amb les aus –primavera i tardor–, fa que s’allargui la temporada i difon la riquesa ambiental de les Illes. Poder veure abellerols i falcons marins a Son Bosc o voltors a la Serra és, per a molts ornitòlegs d’arreu d’Europa, un estímul per a visitar Mallorca.

A més del patrimoni arquitectònic (Declaració de l'escar dels Durais com a Bé Catalogat), hem procurat també posar en valor el patrimoni immaterial. El principal èxit en aquest sentit ha estat la declaració de patrimoni  immaterial de la humanitat per part de la UNESCO del Cant de la Sibil·la. La iniciativa ha estat liderada pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell i la declaració suposa un reconeixement i una projecció internacionals per a un valuós i antiquíssim element del patrimoni cultural immaterial de Mallorca.


 


 

Prou d’usurpacions a Formentor

psm-pollenca | 03 Gener, 2011 09:19 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

 

 

Veure la noticia al Diario de Mallorca

La permissivitat de l’actual equip de govern per permetre l’apropiació de l’espai públic per part d'alguns particulars no deixa de sorprendre’ns. Aquesta actitud no afecta únicament als camins públics, com ja hem comprovat en els casos del Camí de Ternelles o el Camí Vell de Lluc, arribant a refusar-ne la propietat en el cas del Camí del Puig de Maria. També els carrers dels nostres casc urbans poden patir la usurpació davant la passivitat municipal, i no ens referim tan sols a la ocupació indebuda de la via pública, sinó directament a impedir l’accés per part d’alguns particulars.

Així va passar aquest estiu passat a Formentor, on un guàrdia privat impedia el pas dels cotxes als carrers de la urbanització de Formentor, afirmant que “No pueden pasar; esta urbanización es privada”. A Pollença no existeixen les urbanitzacions privades, i els carrers de a urbanització de Formentor son l’únic camí per arribar a alguns accessos al mar que la Llei de Costes indica que han d’esser accessibles.

Malgrat això, varem haver de suportar novament les declaracions del nostre batle, que en actitud genuflexa davant la propietat de l’Hotel Formentor, afirmava que “la situación legal no esta clara”. No està clara per ell, i com sempre que el nostre batle té dubtes, els pollencins som els que hi perdem qualque cosa.

Ja l’any 1996 es va plantejar aquesta qüestió, amb una moció presentada pel regidor  del PSM Antoni Marquet (hem d’agrair la col·laboració de Jaume Cerdà recuperant-la), moció que es va aprovar i que va tenir com a resultat l’emissió d’un infome molt aclaridor per part de l’arquitecte municipal (J.Carbonero) i l’assessor jurídic.

L’informe assenyala, desprès d’una llarga exposició, que “no hi ha dubte que l’ús dels vials de Formentor es públic i en conseqüència correspon a l’Ajuntament garantir aquest caràcter”. També constata la realització de les obres il·legals i estrafolàries de la barrera que a dia d’avui encara podem trobar sense que s’hagin legalitzat.

Així i tot, tenint aquest informe amb les mans des de fa anys, el batle va consentir el tancament de l’accés a la urbanització (dos dels seus tinents de batle, Fca Ramon i Martí Ochogavia, ja eren regidors quan es va aprovar aquesta moció per unanimitat).

L’accés a la mar pels carrers de la urbanització es un dret que tenen tots els pollencins i especialment els ciutadans amb problemes de mobilitat. Distinta cosa es que després s’hi pugui aparcar o no, fet que l’Ajuntament pot regular, però sense cap dubte l’accés  ha d’estar garantit. Unes platges accessibles son un valor afegit pel turisme que ens visita i pels propis pollencins.

En el passat ple municipal del 23 de desembre varem exposar el contingut d’aquest infome, per tant des del PSM exigim a l’Ajuntament que no torni a consentir que es violin els drets dels ciutadans, i que, tal i com diu l’informe, l’Ajuntament garanteixi l’ús públic dels vials de Formentor.

Informe Accés als Vials de Formentor

La pujada del 10% a l'electricitat, directe a les butxaques privades

psm-pollenca | 01 Gener, 2011 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Un bon article del company Antoni Alorda. Certament hi ha certs personatges asseguts als consells d'administració de les elèctriques, que quan senten parlar de crisi es deuen xapar de riure. Coses com aquesta ens fa pensar que qui mana realment no son els que es presenen a les eleccions, i a sobre els polítics ho fomenten, com va fer Zapatero en reunir-se amb els vint més grans empresaris de l'estat.
 

La puja de l'electricitat (i efectes de les privatitzacions)

La corrent puja un 10%. Que se suma a les importants pujades dels darrers anys, tothom ho ha conegut, particulars (per alguns s'ha fet molt feixuc, sempre uns més que altres) i empreses. No cal insistir en què és un recurs imprescindible per tothom.

El Ministre (del PSOE, potser no és sobrer precisar-ho) diu que no representarà massa més que el preu d'un cafè. Idò.

Se'ns diu que cal corregir el dèficit en la producció d'energia, que arrossegam un deute amb les elèctriques de 20.000 milions d'euros que compromet la seva situació.

Mentrestant, Endesa va gastar l'any passat 38 milions d'euros per pagar el seu consell d'administració, més de l'1% dels seus beneficis. Només el directiu Entrecanales va cobrar una indemnització per cessament (quan Enel va comprar el gruix de la companyia ) de 9,6 milions d'euros; 9,6 milions... per haver fet 18 mesos de feina. El President d'Iberdrola "només" n'havia guanyat 8 milions, de salari anual, dic, 5 ordinaris i 3 per objectius assolits. I podríem fer un repàs de les principals empreses i els seus repartiments de beneficis. Beneficis des de la tranquil.litat que, més prest que tard, cobraran aquests 20.000 milions d'euros amb interessos.

També podríem reparar en les inversions que cobreix la tarifa. Per exemple, el nostre cable elèctric, que segur que aportarà estabilitat al sistema elèctric illenc, però que costarà més de 400 milions d'euros.

I se'ns diu que si la gestió fos pública tot seria més INeficient. Si no hi hagués repartiment de beneficis, si els executius cobressin un sou d'alt càrrec públic (sous tan qüestionats, i tanmateix a anys llum dels d'aquestes companyies), si es pogués fer ús de les potestats administratives de tot ordre..., l'electricitat ens sortiria més cara. No ho crec. Sobretot no ho crec pel que fa a la xarxa de distribució, al cap i a la fi un monopoli racinonal (seria absurd que cada companyia fes la seva pròpia xarxa de transport). Però, en tot cas, és per pensar-hi: per replantejar decisions sobre privatitzacions de sectors estratègics, i sobre l'eficiència de la gestió pública. Ja he apuntat en aquest blog la meva percepció que la segona reflexió no la lideraran precisament els sindicats de la funció pública.

http://tonialorda.balearweb.net/

 
«Anterior   1 2
Powered by LifeType - Design by BalearWeb