"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Llengües en extinció

psm-pollenca | 29 Agost, 2012 06:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

 

Un article del company Joan Ramon Bosch Cerdà per entendre que la cura de la lléngua no és una mania ni un caprici, sino un deure cap a les futures generacions. Recordau que aquest blog es obert a les vostres aportacions sobre temes relacionats amb Pollença o d'abast més general:

Una llengua desapareix quan el darrer dels seus parlants mor. Aquest és un dels punts que es deriven de la lectura del treball de camp desenvolupat pel lingüista Bruce Connell l’any 1995 a Manbila, Camerun. En el seu treball, Bruce Connell1 va trobar una llengua anomenada kasabe, no estudiada anteriorment; en aquells moments només un home anomenat Bogon era coneixedor d’aquesta llengua. Connell no el va poder visitar atès que la seva estada al Camerun acabava, és per això que hi va tornar a finals de novembre de 1996, només per descobrir que Bogon havia mort el 5 de novembre.

Per tant, podem dir que el kasabe era una de les llengües existents al nostre planeta el 4 de novembre de 1996, però el 6 de novembre ja no ho era, i aquest no és un cas extraordinari de desaparició d’una llengua. Segons les estimacions, actualment hi ha unes 6.000 llengües al món i la previsió és que almenys la meitat desapareguin al llarg d’aquest segle; es calcula que cada dues setmanes desapareix una llengua.

Un estudi de l’Institut d’Estudis Lingüístics Americà (http://www.lsadc.org/) estableix que actualment hi ha 51 llengües amb només un parlant – 28 d’elles a Austràlia-, 500 llengües tenen menys de cent parlants, 1.500 en tenen menys de mil; del total de les 6.000 llengües existents, almenys 5.000 tenen menys de cent mil parlants, és a dir, el 96% de les llengües existents són parlades per només un poc significatiu 4% de la població mundial.

El principal problema és causat per l’assimilació d’una altra llengua, fet que suposa la substitució progressiva de la llengua pròpia. En primer lloc factors externs animen a emprar una llengua diferent de la pròpia (p.e. l’eliminació de mitjans de comunicació en llengua pròpia, la no oficialitat d’una llengua a les institucions, el fet que no s’utilitzi a les escoles...), la qual cosa dóna pas a un període de bilingüisme que fa que els usuaris d’una llengua adquireixin més competències en una altra llengua en detriment de la pròpia, i un tercer període en el qual els joves consideren la llengua assimilada com a més rellevant, fet que provoca la pèrdua d’usuaris.

És la pèrdua de llengües un fet rellevant? Segurament trobarem diferents opinions sobre aquesta qüestió, però potser convé tenir en compte que de la mateixa manera que la pèrdua d’espècies de fauna o flora es considera una disminució en la biodiversitat del planeta, pel que fa a la seva diversitat biològica, també cal considerar la pèrdua de llengües com una minva en la diversitat intel·lectual i cultural.

Entre altres fets, les diverses llengües ens ajuden a entendre l’evolució de les diferents civilitzacions existents al món, així, tal com ens diu Ezra Pound2(2) “La història de la nostra evolució no es pot entendre amb l’evolució d’una sola llengua, i cap llengua no pot expressar totes les formes i graus de comprensió humana”.

Evidentment, no tothom estarà d’acord en el fet que la diversitat lingüística enriqueix, alguns defensaran la bonança d’establir una sola llengua de comunicació, que farà augmentar el nostre benestar i les relacions humanes, però..: cal per això perdre llengües que suposen el signe d’identitat de moltes comunitats?


Bruce Connell, és titular de Sociologia i Antropologia a la universitat d’Oxford, i autor de diversos estudis i publicacions.


2 Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d’octubre de 1885Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972), poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Lost Generation —«generació perduda»— que va predicar el rescat de la poesia antiga per posar-la al servei d’una concepció moderna, conceptual i al mateix temps fragmentària.

 

El bilingüisme, tan exaltat pels que només parlen una de les llengües. I qui diu euskera pot dir també català.

 

 

 

 

Powered by LifeType - Design by BalearWeb