"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Resultat del ple de març. Formentor. El PSM s'ofereix per fer cumplir les mocions.

psm-pollenca | 27 Març, 2013 18:24 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Aquest és el resultat del Ple celebrat ahir dimarts. Un ple que contrariament al que podia semblar en principi, va ser força polèmic.

Aqui tota la documentació del Ple.

1.-Aprovació, si procedix, de l'acta de la sessió extraordinària i urgent celebrada dia 15 de gener de 2013.

Aprovada per unanimitat.

2.-Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 31 d egener de 2013.

Aprovada per unanimitat.

3.-Ratificació, si escau, del decret d'Alcaldia num. 190, de 7 de març de 2013.

Es tracta d'anomenar misser i procurador per defensar l'Ajuntament de la demanda d'indemnització posada per uns propietaris de solars del Vilar, que acusen l'Ajuntament d'esser el causant que la llei 8/2010 convertís els solars en Àrea Natural d'Especial Interès.

Aprovat per unanimitat.

4.-Aprovació inicial, si escau, de la modificació de l’Ordenança Municipal d’Animals Domèstics de companyia.

Es tracta d'afegir a l'ordenança un punt que permeti a l'Ajuntament habilitar zones destinades al bany amb animals domèstics en determinats indrets del municipi.

Verem exposar que estavem a favor de les modificacions però que calia donar difussió a l'ordenança fent-la arribar als propietaris a través dels veterinaris quan inscriguin els animals. També que cal fer una bona senyalització i muntar les instal·lacions adeqüades per evitar les interferències dels animals amb els banyistes que estan a espais sense animals. Ara hi ha temps per fer-hi al3legacions, tant per part de partits com particulars.

Aprovada per unanimitat.

5.-Aprovació, si escau, del reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 1/2013

Es tracta d'un extrajudicial per pagar factures de despeses no previstes ni pressupostades per import de 5.030,91 Eur. L'ex-regidor d'esports va justificar la falta de crèdit en el pressupost a causa de les despeses de la seva àrea pel fet de les despeses extraordinàries causades per la rescissió del contracte amb Algalia. Una rescissió que des del PSM en el seu moment ja varem dir que havia estat desavantatjosa per l'Ajuntament i que ara es tradueix amb aquestes despeses que no s'han pogut incloure en el pressupost del 2012.

Aprovat. A favor: 11, PP, LLR, CIUP, UMP, NA – En contra: 2, PSOE - Abstencions: 4, A, PSM, ERAM.

6.-Aprovació definitiva, si procedeix, de l’Ordenança Fiscal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules i cadires.

L'ordenança fiscal (la que es refereix a les taxes, no a la regulació de l'ocupació) ja es va aprovar inicialment adaptant les taxes als diferents valors cadastrals dels carrers i, en general, suposava una rebaixa del cost pels negocis. Havent revisat a fons l'ordenança semblava que inclosa pujades dels “índex d'aprofitament” a algunes zones del Moll, que ens hagués agradat revisar per evitar pujades indesitjades. Per això els grups de l'oposició varem demanar al batle una retirada d'aquest punt per un proper ple. Com que el batle s'hi va negar i va amenaçar amb aplicar l'anterior ordenança molts grups ens decantarem per l'abstenció, per tal de permetre la baixada de taxes.

També varem recordar al batle el seu compromís d'aprovar la nova ordenança reguladora de l'ocupació de la via pública, una ordenança que es va aprovar inicialment abans de l'estiu passat a l'atropellada i que ja no aprovaran per aquesta. Posam messions que tampoc no l'aprovaran per l'estiu del 2014, el darrer de la legislatura, per tal d'evitar-se problemes.

Aprovada. A favor: 8, PP, LLR, CIUP – Abstencions: 9, A, PSOE, UMP, PSM, ERAM, NA

7.-Aprovació inicial, si escau, de la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Formentor, per a la supressió del Pla Especial.

L'eliminació del Pla Especial previst en el Pla General, deixant-ho simplement en un projecte d'urbanització, que farà la mateixa funció i serà més fàcil de tramitar, cosa a la que no ens oposam, ja que pensam que la urbanització, que ja està feta, s'ha de poder acabar correctament. L'eliminació del Pla Especial, emperò, presenta punts foscos, ja que aixecarà la suspensió de llicències per a noves edificacions quan s'hagi pagat l'aval del projecte d'urbanització sense que l'Ajuntament hagi regulat sobre la disminució de l'impacte visual i ambiental dels habitatges, especialment dels de primera línia, en contra del que es va plantejar l'any 2009 arran del cas “Villa Cortina” (Veure article 1, i article 2). Tampoc queda gens clar perquè l'any 2008 es va aprovar imposar un pla especial i ara, amb el mateix tècnic, es proposa eliminar-lo. Per aquest motiu varem demanar al batle que es retires el punt per un major estudi. No hi va accedir i el punt es va votar, posant-se de manifest la sintonia PP-PI-UMP en matèria d'urbanisme, quan curiosament foren ells mateixos els que votaren a favor d'implantar el Pla Especial el la revisió del PGOU per adaptació al POOT.

Des de Convergència es va justificar el seu vot favorable manifestant que tan sols era una aprovació inicial i que es podien fer al·legacions; en cas de no haver-se aprovat hauria estat l'equip de govern, amb tot el suport tècnic i humà de l'Ajuntament el que hauria hagut de fer una proposta alternativa. Ara, en canvi, haurem d'esser els grups polítics que hi votarem en contra que amb poc temps i mitjans haurem de fer les al·legacions. Per part del batle es va mostrar un molt mal estil quan, en haver esgotat els seus arguments, passà al terreny de la desqualificació personal i professional contra el nostre regidor.

Aprovat. A favor: 9, PP, LLR, CIUP, UMP – En contra: 8, A, PSOE, PSM, ERAM, NA.

8.-Moció presentada pel grup Alternativa per evitar els desnonaments al municipi de Pollença.

Una moció que proposava accions concretes per part de l'Ajuntament per evitar els desnonament per impagaments d'hipoteques, entre elles que l'Ajuntament no treballi amb bancs que deixin pollencins al carrer o que la policia municipal no col·labori en els desnonament.

Aprovada per unanimitat.

9.-Moció presentada pel grup Esquerra Republicana en defensa de l'autonomia local.

Una moció contra la proposta de llei feta pel PP per retallar l'autonomia dels municipis i, en canvi, reforçar les diputacions.

Aprovada per unanimitat.

10.-Propostes/mocions d'urgència

No n'hi hagué.


II-Part de Control i seguiment

1.-Informació/Dació de comptes de Batlia

El batle va donar compte de diversos assumptes, entre ells la liquidació econòmica del 2012.

2.-Precs i preguntes.

En farem un article específic, però cada vegada és més clar que les preguntes de l'oposició es contesten tirant pilotes fora.

Entre els precs des del PSM varem demanar que es fes oficial la representació del nostre regidor a l'Institut Ramon Llull i també ens varem oferir a gestionar el compliment de les mocions aprovades, davant la inactivitat de l'equip de govern, específicament el posar el nom de Pere Josep Cànaves a un carrer del municipi, en l'obertura completa del camí de Santuiri o en la reposició de les fonts antigues de Pollença.

 


Aquestes eren les encertades paraules de l'advocada Antònia Gomila, respecte dels paràmetres de Formentor. Sense Pla Especial es donarà via lliure per la construcció amb els paràmetres que permeteren "Villa Cortina":

"Para Gomila, el problema radica en la escasez de medidas sostenibles contempladas en el nuevo planeamiento urbanístico, ahora en exposición pública (-encara sense aprovar-), al que se han presentado diversas alegaciones. La abogada asegura que los baremos constructivos siguen siendo igual de permisivos. La superficie máxima para edificar se mantiene en los 2.100 metros cúbicos, una cifra que considera "una salvajada" y que da pie a levantar casoplones como el de Cortina. Gomila sugiere que se establezca un tope de 900 metros cúbicos y que sólo se pueda construir una planta, así como que se limite la tala de árboles, entre otros. Para Gomila, Cerdà (-l'ex-batle, i ara, l'actual-) no ha cumplido con lo prometido, cuando ha declarado en muchas ocasiones que aprovecharía la adaptación al Plan Territorial para redactar una normativa respetuosa con el entorno." 

Diario de Mallorca 19 d'agost de 2009

 

Ple de març: animals domèstics, Formentor, mocions...

psm-pollenca | 25 Març, 2013 10:18 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Demà dimarts 26 es farà el Pel Ordinari del més de març, avançat a causa de les festes de la Setmana Santa. A continuació exposam els temes que porta l'ordre del dia del Ple. Finalment l'aprovació inicial de l'adaptació del Pla General de Pollença no s'hi ha inclòs, ja que han sorgit dubtes jurídics que s'han d'esmenar.

També vos recordam que podeu fer-nos arribar les vostres preguntes al Ple tant a través d'aquest blog, com al mail psmpollenca(arroba)mallorcaweb.net com pel facebook (https://www.facebook.com/PSM.de.Pollenca).

Avui farem la reunió mensual d'afiliats i simpatitzants del PSM on tothom que hi vulgui participar hi es convidat, encara que no sigui militant. En el PSM fa molts anys que treballam per Mallorca de forma assembleària, de manera que totes les opinions valen el mateix. Som un grup de gent que no hi té res a guanyar darrera la política i a la que només ens mou l'afany per veure un poble millor. Si t'identifiques amb aquest projecte de poble i de país, i tens ganes de venir a participar nomes ens ho heu de fer saber a través dels mateixos mitjans o contactar amb qualsevol persona del partit per fer-ho a saber. De vegades acompanyam la conversa política d'un sopar, com avui mateix.


Ple de març.

1.-Aprovació, si procedix, de l'acta de la sessió extraordinària i urgent celebrada dia 15 de gener de 2013.

2.-Aprovació, si procedeix, de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 31 d egener de 2013.

3.-Ratificació, si escau, del decret d'Alcaldia num. 190, de 7 de març de 2013.

Es tracta d'anomenar misser i procurador per defensar l'Ajuntament de la demanda d'indemnització posada per uns propietaris de solars del Vilar, que acusen l'Ajuntament d'esser el causant que la llei 8/2010 convertis els solars en Area Natural d'Especial Interès.

4.-Aprovació inicial, si escau, de la modificació de l’Ordenança Municipal d’Animals Domèstics de companyia.

Es tracta d'afegir a l'ordenança un punt que permeti a l'Ajuntament habilitar zones destinades al bany amb animals domèstics en determinats indrets del municipi.

5.-Aprovació, si escau, del reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 1/2013

Es tracta d'un extrajudicial per pagar factures de despeses no previstes ni pressupostades per import de 5.030,91 Eur.

6.-Aprovació definitiva, si procedeix, de l’Ordenança Fiscal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules i cadires.

L'ordenança ja es va aprovar inicialment adaptant les taxes als diferents valors cadastrals dels carrers i, en general, suposava una rebaixa del cost pels negocis.

7.-Aprovació inicial, si escau, de la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Formentor, per a la supressió del Pla Especial.

L'eliminació del Pla Especial previst en el Pla General, deixant-ho simplement en un projecte d'urbanització, que farà la mateixa funció i serà més fàcil de tramitar. Finalment sembla que la qüestió que estava en discussió, sobre si els propietaris havien de pagar el 15% d'aprofitament mitjà es postposa a quan es redactin les bases de la junta de compensació. Per esbrinar aquesta qüestió s'ha demanat un informe al Ministeri de Foment, ja que des de l'Ajuntament no es té gens clar.

8.-Moció presentada pel grup Alternativa per evitar els desnonaments al municipi de Pollença.

9.-Moció presentada pel grup Esquerra Republicana en defensa de l'autonomia local.

10.-Propostes/mocions d'urgència


II-Part de Control i seguiment

1.-Informació/Dació de comptes de Batlia

2.-Precs i preguntes.


Comissió informativa del ple de Març

psm-pollenca | 20 Març, 2013 08:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Avui dimecres es celebrarà la comissió Informativa preparatòria del Ple del proper dimarts. Es un ordre del dia curt, però amb el Pla General com a gran protagonista, una qüestió que haurem de tractar a fons en propers articles.

 

DECRET DE BATLIA NÚM. 210.: En l'exercici de les competències que l’article 21.1 c) de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, pel present RESOLC:

 

Primer.- Convocar sessió ordinària de la COMISSIÓ INFORMATIVA D’ASSUMPTES GENERALS a celebrar dia 20 de març de 2013, a les 12,00 hores a la Casa Consistorial.

Segon.- Ordre del dia de la sessió:

1.- Ratificació, si escau, del decret d’Alcaldia núm. 190, de 7 de març de 2013

2.- Aprovació inicial, si escau, de la modificació de l’Ordenança Municipal d’Animals Domèstics de companyia

3.- Aprovació, si escau, del reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 1/2013

4.- Aprovació definitiva, si procedeix, de l’Ordenança Fiscal reguladora de l’ocupació de la via pública amb taules i cadires

5.- Aprovació inicial, si escau, de l’adaptació del PGOU al PTM

6.- Aprovació inicial, si escau, de la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Formentor, per a la supressió del Pla Especial.

7.- Moció presentada pel grup Alternativa per evitar els desnonaments al municipi de Pollença ( RGE núm. 1837, 13.03.13)

8.- Varis. ”

La qual cosa us notifico per al vostre coneixement i efectes oportuns.

 

Ternelles SL

psm-pollenca | 19 Març, 2013 08:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Article de Jaume Cerdà, que ha estudiat molt de prop la qüestió dels camins públics i els accessos al mar, a propòsit de la recent sentència sobre el Camí de Ternelles, que ratifica la titularitat privada i la servitud de pas pública:
 

La Comissió Provincial d’Urbanisme va aprovar el Pla General el 14 de setembre de 1990 però amb la prescripció número 6, tan coneguda, que deia: “Los accesos a la costa Norte deben continuar siendo privados en defensa de sus valores ambientales.” Es a dir, que primer la CPU ho va posar com a condició a esmenar i després la fa eliminar. Això va suposar per a l’ajuntament canviar plànols i suprimir totes les referàncies a les servituds en la Memòria Justificativa, el Programa d’Actuació i en l’Estudi Econòmico-financer del Pla. També alhora va començar una defensa per la via jurídica que va anar de derrota en derrota fins a la victòria final en l’ultima oportunitat possible, quan el Tribunal Suprem el dia 18 d’octubre de 2001va estimar el recurs de cassació, defensat pel misser pollencí Miquel Ripoll. La resolució del Tribunal Suprem ordenava: “5º.- Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.

Si bé la resolució de l’alt tribunal es clara i diàfana, en canvi ja ham passat més d’onze anys i no s’ha fet res efectiu per a modificar el Pla General per tal de tornar a incorporar en els plànols i en els documents escrits l’establiment de les servituds eliminades tal com ja s’ha mencionat anteriorment. Si bé es cert que s’han fet algunes actuacions, dues propostes de regulació, una per al camí de Ternelles i l’altre per als camins d’Ariant, per part de l’ajuntament prèvia petició del Consell de Mallorca i uns acords per part de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori d’unes suposades constitucions de les servituds, encara que amb clara contradicció amb la resolució del Tribunal Suprem.

Que vol dir establir i/o imposar un accés a la mar i/o una servitud de pas ( o constituir)?

L’establiment de servitud de pas peatonal d’accés a la costa, a les platges o al litoral, com indistintament les anomena el Pla General, es la definida per l’article 28.2 de la Llei de Costes i l’article 52 del seu Reglament. La servitud d’accés a la mar consisteix en la previsió d’accessos sobre el territori en el planejament urbanístic per tal de poder-los executar i convertir-los en vies transitables, ja siguin per a vianants o rodades. Es a dir, la servitud es una previsió sobre el planejament urbanístic la qual una vegada executada es converteix en accés públic com una altre via qualsevol. Així, el punt 4rt de l’article 52 del Reglament diu “L’obtenció dels terrenys que siguin necessaris per a l’efectivitat de la servitud d’accés a la mar (o servitud de pas), se realitzarà pels mecanismes previstos en la legislació urbanística.”. En aquest cas, tal com ja preveu el Pla General, els terrenys s’han d’obtenir mitjançant l’expropiació. En el nostre cas, els sis camins d’accés a la mar previstos s’han de convertir en públics però no en privats d’ús públic com s’ha repetit i es va encara dient. Altra cosa seria si aquests camins o alguns d’ells fossin públics, on l’establiment de la servitud decauria per absurda.

Una altre consideració important es que l’accés a la mar, el fet d’anar-hi no la via, es per si mateix públic i gratuït, es a dir lliure i sense possibilitat de restricció a un nombre determinat ni de dies, per quan es vulnerarien els drets constitucionals de llibertat de trànsit.

Sobre l’efectivitat de les servituds suposadament constituïdes: Ternelles i Ariant

Suposant que donem per ben constituïdes ( o establertes o imposades) les dues servituds sobre els camins de Ternelles i Ariant, vol dir això que ja son efectives com volen insinuar alguns polítics i juristes?. Jo mantenc que no és efectiva, per quan encara no s’ha fet l’expropiació del camí, ni l’Ajuntament es el titular del domini públic, ni l’accés es lliure ni públic, ni si exerceix les funcions de policia que pertoca als camins de la xarxa municipal. En el cas de Ternelles, en el moment que la propietat no deixi passar més, ja no es podrà passar, ni l’Ajuntament tendrà cap força legal per fer-ho. Les sentències que hi ha hagut sobre la “suposada” constitució de la servitud (o establiment o imposició) en cap moment es dona per fet que sigui efectiva, si no que el fet de constituir-la (o establir-la o imposar-la) no es causa de prèvia indemnització o expropiació per quan es precisament la constitució ( o establiment o imposició) la que permet posteriorment l’expropiació dels terrenys amb les despeses que pertoquin.

Queda dit.

Jaume Cerdà i Vila

Ni responsables ni calendari.

psm-pollenca | 14 Març, 2013 08:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Al mes de gener varem fer un ple extraordinari per analitzar les actuacions de l'Equip de Govern i en particular per tractar sobre el compliment de les mocions aprovades. Un dels punts que es va aprovar va ser fer un calendari de compliment de les mocions i que l'equip de govern anomenàs un responsable de fer complir cadascuna de les mocions i fixar un calendari de compliment.

Finalment l'Equip de Govern ha fet el document on dona explicacions sobre les mocions. Curiosament, emperò, en la majoria de les mocions l'expressió que més es repeteix és “No hi ha responsable ni calendari”. Novament es repeteix allò que des de l'oposició es criticava, que les mocions no es complien; la moció per fer complir les mocions no ha estat una excepció.

Pensam que l'Ajuntament, en les darreres setmanes i especialment des de la dimissió dels dos regidors que abans eren de la Lliga (M.Estrany i T.Fuster) ha agreujat la situació de desgovern del municipi. Ni es compleixen les mocions aprovades (la majoria proposades per l'oposició) ni tampoc s'avança en els grans assumptes que té pendent el municipi:

  • No s'avança en l'adaptació del Pla General, posant fre a l'activitat econòmica lligada a la construcció i rehabilitació, i a la millora dels serveis de les urbanitzacions.

  • Passarem la Setmana Santa i ens acostarem als mesos forts de la temporada turística sense tenir aprovada l'ordenança d'ocupació de la via pública, amb els perjudicis que això pot provocar a l'activitat turística. Aprovar-la quan els locals tinguin les terrasses muntades ja no tindrà sentit.

  • No hi ha cap proposta ferma de pressupost pel 2013, reculant respecte a la millora en el temps que s'havia assolit l'any passat (es va aprovar al febrer).

 

Document "Estat de les mocions aprovades.pdf" redactat per l'Equip de Govern

En l'altra plat de la balança hem d'assenyalar que aquesta setmana el batle ha estat a Madrid per fer complir les nombroses mocions aprovades demanant l'ús obert als ciutadans dels terrenys de la Base del Port de Pollença. Ja que en aquest article hem fet menció de les nombroses mocions que no es compleixen també és just mencionar aquesta en la que, al manco formalment, s'està avançant. Malgrat sigui molts anys després de que es fessin les primeres reclamacions, benvingudes siguin les passes per recuperar aquest patrimoni pollencí.  I també és just agrair la feina que feren reivindicant l'obertura els qui ens han precedit a l'Ajuntament quan aquestes postures topaven amb una forta incomprensió.

 

 
En Miquel Clamor i en Biel Cerdà al 2005 tornaren a posar damunt la taula aquesta reivindicació ja històrica.
 

 

 

Especullal

psm-pollenca | 11 Març, 2013 10:28 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Urbanitzar i construir són activitats ben nobles si es fan correctament. La majoria vivim en habitatges construïts després d'un procés d'urbanització, fet que dona al nostre entorn unes condicions d'higiene, habitabilitat i mobilitat més favorables, reduint l'impacte ambiental ja que es poden canalitzar adequadament els residus i reduir les infraestructures quan donen serveis a zones amb densitats de població més elevades del que seria viure dispersament. Aquesta activitat, com totes les feines, genera uns guanys legítims a qui l'exerceix, sempre exposat al risc i ventura de tots els negocis. A l'Estat Espanyol, a més, l'activitat urbanística es una funció publica dirigida des de les administracions i desenvolupada normalment pels particulars. Es fan planejaments des dels consells i ajuntaments, suposadament pensant amb l'interès general, i després els particulars desenvolupen el contingut d'aquests plans.

Fins aquí la teoria. La pràctica malauradament la podem trobar a l'Ullal, on s'estan pervertint tot el procés abans explicat. Que no ens pretenguin embullar, l'empresa que pretén la construcció a l'Ullal no cerca ni l'interès general, ni protegir Cala Carbó, ni donar més nivell turístic al Moll ni oferir llocs de feina. L'empresa que va comprar l'Ullal vol guanyar doblers. Va comprar uns terrenys rústics i ara els vol fer servir com si fossin urbans amb ús turístic. Primer l'excusa va ser per dur-hi l'edificabilitat de Cala Carbó i fer-hi habitatges, després la contrapartida a la construcció havia d'esser una peatonalització, ara, en canvi, el parany és un hotel de cinc estrelles. Si d'aquí uns mesos el que es porta es fer heliports, no passeu ànsia, que la proposta serà aquesta. El que es faci és el de menys, l'important és donar valor a uns terrenys adquirits com a rústics, valor que s'haurà adquirit sense haver-hi realitzar cap tipus d'inversió. Comprar barat i vendre car té un nom: especular. Es pot especular amb aliments, amb or, amb divises, i a les Illes el que s'ha portat les darreres dècades és especular amb el territori. Això no té res a veure amb el que parlàvem al principi, no genera cap tipus de valor ni a l'activitat de la construcció ni a la del turisme.

Anem a recopilar la història de l'Ullal en les darreres dècades per veure en quin punt estam:

  • El Pla General del 1990 va incloure els terrenys de l'Ullal com a sòl urbanitzable. Aquest era el moment per desenvolupar-lo, fer un Pla Parcial per definir carrers, solars, etc. Però no es va fer, per inactivitat dels particulars i pel problema que suposava el volum del Pollença Park, que absorbia l'edificabilitat de la zona.

  • L'any 1999, la Llei de Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), aprovades pel primer govern de Jaume Matas, varen desclassificar els terrenys de l'Ullar, pel fet de trobar-se a menys de 500m de la mar i no tenir un Pla Parcial aprovat (Disposició Addicional 12ª de les DOT). Ha estat l'única desclassificació que s'ha fet a l'Ullal i els particulars no varen posar demandes judicials. Tenien un rústic que l'havien fer urbanitzable i tornava a ser rústic, res a al·legar.

  • En l'adaptació del Pla General al Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística ja es va parlar de preveure l'Ullal per situar-hi l'edificabilitat de Cala Carbó, com a solució, ni que fos provisional, per evitar haver de donar llicències a Cala Carbó fins que tot el procés es trobàs complet. Així i tot, després de deu anys de preparar l'adaptació del PGOU al POOT, quan es va aprovar definitivament l'any 2008, aquesta seguia considerant l'Ullal com a sòl rústic.

  • En aquests anys es va aprovar el Pal Territorial de Mallorca, en vigor des de l'1 de gener de 2005, que va incloure l'Ullal com una Àrea de Reconversió Territorial, preveient el trasllat de l'edificabilitat de Cala Carbó a l'Ullal. Això hagués suposat una densitat molt alta, ja que, a més de traslladar l'edificabilitat, s'havia de donar edificabilitat als propietaris de l'Ullal per compensar-los.

  • L'any 2008 el Govern Balear aprova la Llei 4/2008 de Mesures Urgents per un Desenvolupament Territorial Sostenible, que converteix els terrenys de Cala Carbó en sòl rústic protegit, eliminant la seva edificabilitat. Per tant ja no hi havia res que traslladar a l'Ullal. Tots els partits membres de l'equip de govenr pollencí, que coincidien amb els partits del Govern Balear, manifestaren la seva satisfacció per aquesta solució que donava carpetada al problema de Cala Carbó-l'Ullal. Ni es construiria a Cala Carbó ni caldria fer-ho a l'Ullal.

  • Al final de la legislatura, l'any 2010 s'aprovà inicialment el Pla Hidrològic de les Illes Balears que deixava clar que l'Ullal era una zona humida en una amplíssima part de la seva superfície. Això, en sols rústics, suposa que en el futur no es podran destinar a edificar-hi. El procés va d'elaboració va ser participat per moltes associacions i organismes, i es va posar a exposició pública per fer-hi al·legacions. S'envia a Madrid per a la seva aprovació definitiva i el Govern Espanyol ho mantingué aturat.

  • El 13 de gener de 2011, després de la imputació de Jaume Font per presumptes negociacions destinades a afavorir interessos particulars en l'elaboració del Pla Territorial, el Consell de Mallorca va decidir eliminar les Àrees de Reconversió Territorial (amb l'acord de tots els grups, llevat d'UM), que eren les que aixecaven més sospites. Amb aquesta modificació s'acabava d'eliminar l'ART Cala Carbó-l'Ullal, que ja havia quedat buida de contingut des de la llei del 2008. L'Ajuntament de Pollença va al·legar contra aquesta eliminació, curiosament amb els vots de UM, PSOE i PP, amb l'argument que els promotors de l'Ullal pagarien la peatonalització de la primera linea.

  • El nou govern del PP a Balears a finals de 2011 tornà a posar el Pla Hidrològic a exposició pública per tal que es poguessin tornar a fer al·legacions. Això no era més que una excusa per eliminar algunes proteccions que duia el Pla. A l'Ajuntament de Pollença, després d'un important estira-i-amolla, el ple va decidir no fer al·legacions vistos els informes de l'àrea municipal d'urbanisme i de medi ambient. Encara no s'han resolt les al·legacions.


En definitiva, ara es pretén forçar la legalitat per poder aprofitar urbanísticament els terrenys de l'Ullal. La primera passa, una Declaració d'Interès Autonòmic que no suposa res més que escurçar els terminis de tramitació, pero que a la pràctica dona a entendre que si s'aconsegueix el Goven Balear (i tot el que estigui governat pel PP, en conseqüència) posarà totes les facilitats per talq ue el projecte es dugui a terme. Aquestes passes haurien de ser:


  1. Declaració d'Interès Autonòmic (com hem dit només afecta als terminis, no seria estrictament necessària).

  2. Acceptar les al·legacions de la propietat al Pla Hidrològic per facilitar la urbanització de l'Ullal.

  3. Modificar el Pla Territorial, que actualment recull l'Ullal com a sòl rústic.

  4. Modificar el Pla General de Pollença que també recull l'Ullal com a sòl rústic. Per això es necessita tenir la majoria del Ple, i a aquests efectes ens consta que els promotors ja han fet contactes amb diversos partits de Pollença. Aqui novament el Batle s'ha atorgat unes competències que no li toquen, pensant-se que té la majoria absoluta.

Es a dir, l'ordre lògic, primer planifiquen les administracions, despés els particulars fan els sues projectes, es perverteix i se li dona la volta, anant les administracions a remolc del que pretengui una empresa.

Hotels de cinc estrelles al Moll, sí que en volem. Si pot ser reconvertint els existents, molt millor. Fins i tot es pot plantejar la requalificació de terrenys urbans ja existents i no edificats destinats a habitatges per destinar-los a usos hotelers. Continuar amb l'eliminació de zones humides per edificar es continuar amb un model que s'ha demostrat que no té futur i va contra el que cerquen els turistes en el nostre municipi: gaudir del paisatge, les platges i el medi ambient.

 

 El projecte de l'empresa promotora Ullal Park S.L. - EPGI, al que es pretén doblegar tota la legalitat urbanística, fet que obligaria a Govern, Consell i Ajuntament a fer les lleis a mida dels interessos de la promotora.

La resta de mortals si volen fer una obra han de comprar un solar adeqüat per fer-la.

 

 

Comunicat conjunt respecte del Festival de Música.

psm-pollenca | 09 Març, 2013 19:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

NOTA DE PREMSA CONJUNTA. 8 de març de 2013

(Alternativa per Pollença, Partit Socialista Obrer Espanyol, Unió Mollera Pollencina, Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Republicana i regidors no adscrits; Malena Estrany i Tomeu Fuster)

Els regidors de tots els grups de l’oposició, excepte CiU, i els dos regidors no adscrits, presentam aquesta nota de premsa conjunta com a protesta a la manera d’actuar del batle una vegada més i aquest cop en relació al festival de Pollença.

 

Des del mes de gener estam esperant els aclariments del Sr. Valent en relació a la  justificació del festival del 2012 degut a l’informe que va emetre l’interventor de l’Ajuntament de Pollença. Hi ha hagut silenci durant tot aquest temps i ahir el batle ens va convocar a una reunió per avui mateix a tots els grups de l’oposició per tal que demanem els dubtes que tinguem en relació a la justificació del festival del 2012. Una convocatòria que ens ha arribat tard, amb menys de 24 hores d’antelació, i sense disposar de la nova documentació aportada pel Sr. Valent i el respectiu informe tècnic analitzant aquesta documentació.

 

Pensam que si el batle vol cercar un consens no només ho ha de dir sinó que ho ha de demostrar, i en aquest cas ha demostrat que no li interessa la opinió de l’oposició en relació al festival quan ens ha convocat precipitadament i sense haver-nos donat la informació. Un batle que realment vol cercar consens convoca amb temps i forma per assegurar-se l’assistència de l’oposició i actua amb transparència lliurant la documentació perquè tots puguem opinar amb coneixement de causa. Fer el contrari no se li pot dir cercar consens sinó fer el que ell vulgui, convocant una reunió per cobrir l’expedient i poder dir que ha cercat consens. Les coses no es poden fer així, sobretot quan actualment l’equip de govern està format per 6 regidors i a l’oposició som 11 regidors. Està ben clar on és la majoria i aquesta està sent ignorada, el que vol dir que la majoria del poble que l’oposició representa també està sent ignorada.

Demanam que el batle ens convoqui a una reunió amb temps i forma per explicar-nos la nova documentació presentada pel Sr. Valent i l’informe tècnic al respecte.


 

Pollença 8 de març de 2013

El Portaveu del Grup Municipal Alternativa  per Pollença, José Luís Garcia Salvador.                            

La Portaveu del Grup Municipal PSOE, Maria del Mar Sastre Llompart.

El Portaveu del Grup Municipal Unió Mollera Pollencina, Nadal Moragues Llompart.                                              

El Portaveu del Grup Municipal PSM‐EN , Bartomeu Cifre Bennàsar.

El Portaveu del Grup Municipal Esquerra Republicana (ERAM), Miquel Àngel Sureda Massanet.

Els regidors no adscrits Malena Estrany Espada i  Bartomeu Fuster Capllonch.

 

 

 

 

Les reformes educatives en democràcia

psm-pollenca | 08 Març, 2013 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

El company Joan Ramón Bosch Cerdà ens envia un article sobre les lleis de l'ensenyament des del 1978, que posa de manifest el rumb tan erràtic que ha duit l'estat durant el temps de democràcia. Tant de bò fossim els ciutadans de Balears els qui ens poguessim dotar d'una llei d'ensenyament a la mesura de la nostra societat.

 

Les reformes educatives en democràcia

Sembla de sentit comú assenyalar que una reforma educativa ha de gaudir del màxim consens possible per tal de poder-ne garantir la continuïtat, i també que ha de comptar amb la implicació dels diferents agents socials que l’han d’aplicar, altrament sembla clar que està condemnada al fracàs.

Malauradament, des dels inicis de la democràcia –l’any 1978- s’han anat succeint fins a sis lleis educatives diferents, a més, hi hem d’afegir la que vol aprovar l’actual govern sense tenir el consens dels altres grups parlamentaris, ni d’associacions de pares i mares, ni de professionals de l’educació; és a dir, des de 1980 -moment en què es va aprovar la Llei orgànica de l’estatut de centres escolars (LOECE) aprovada amb el govern de la UCD- fins a dia d’avui, comptabilitzam fins a set lleis educatives, gairebé podem dir que pràcticament surt a una per legislatura, fet que mostra com els diferents governs fan de l’educació una eina no pas de consens i matèria que fugi de les disputes partidistes, sinó tot el contrari.

Com a mostra, anem a fer una petita cronologia:

1.- Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). Va entrar en vigor el juny de 1980 amb el govern d’UCD. Va ser una llei de transició i la primera en matèria d’educació que es va aprovar després de la Constitució de 1978.

2.- Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). Va ser aprovada el 1985 amb el govern del PSOE. La llei va mantenir l’estructura de l’ensenyament tal i com estava regulada a la Llei del 70, amb l’EGB i el BUP, però va canviar el sistema de subvencions a escoles privades per un nou sistema de concerts. A més, va incloure per primera vegada el dret de professors, alumnes, pares i personal d’administració i serveis a participar en la gestió i el funcionament dels centres docents.

3.- Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Va començar a aplicar-se el 1992, també amb el govern del PSOE. Va introduir l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe i les assignatures impartides per professors especialitzats: llengües, música o educació física. A més, la LOGSE va dividir els cicles en cinc: Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicle no obligatori, un període en què també es podria cursar la Formació Professional de grau mitjà.
4.-
Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). Es va aprovar el novembre de 1995, també amb govern socialista. Donava als centres més autonomia i obligava els centres concertats a admetre els alumnes que formen part de minories socials.

5.- Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Va ser aprovada el desembre de 2002 i va entrar en vigor el 2003, ara ja amb el govern del PP. Ara bé, el 2004 ja es va interrompre amb l’arribada al govern del PSOE. La normativa establia diferents itineraris d’ESO i Batxillerat, canvis en els continguts de l’Educació Infantil, una prova de revàlida a final del Batxillerat i la religió com avaluable.


6.-
Llei Orgànica de l'Educació (LOE). En vigor des de 2006, amb el govern del PSOE. Va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE de 1985. D’entre les novetats, la llei va incloure l’assignatura d’educació per la ciutadania i va mantenir la de religió com oferta obligatòria per als centres, però optativa per als alumnes. Permet superar el curs amb dos suspensos com a màxim, es blinden els ensenyaments comuns que s’han d’impartir a totes les comunitats, entre el 55 i el 65%, segons si les comunitats tenen llengua cooficial o no.

Actualment, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) es troba en tramitació, i abans de néixer ja compta amb el rebuig dels grups parlamentaris de l’oposició, de la comunitat educativa i d’associacions de pares i mares, per tant, sembla clar que si hi ha un canvi de govern, aquesta Llei tampoc no serà de llarga durada.

És evident que una cosa falla des de fa temps: l’alçada dels nostres polítics per consensuar una llei de llarga durada, i això provoca que no s’arribi a aplicar cap llei durant el temps suficient per poder aconseguir resultats, a més d’això, l’actual situació de retallades en l’ensenyament públic provoca que l’Estat espanyol estigui a la coa de resultats en educació, si, a més, hi afegim que de cada vegada es redueixen més els pressuposts en educació, el nostre sistema està condemnat a perpetuar el fracàs escolar; sembla evident, doncs, que en una situació de crisi, els polítics responsables han decidit respondre amb incapacitat per generar consens i il·lusió, fins i tot en temes tan sensibles com el sistema educatiu, molt trist tot plegat.

 

 El ministre d'ensenyament, José Ignacio Wert, reprovat al ple de l'Ajuntament de Pollença per la seva política educativa. Es l'impulsor de la nova LOMCE, més preocupat per "espanyolitzar" els alumnes que en donar qualitat a l'ensenyament que reben.

 

 

Respostes de febrer: entrevistes de pagament, camí de Ternelles, publicitat...etc.

psm-pollenca | 06 Març, 2013 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Aquestes son les respostes a les preguntes que va fer el PSM en el ple de febrer la setmana passada.

  1. Com justifiquen la despesa de 544 euros en la salutació de Nadal del Batle a Canal 4?

  2. Com justifiquen la despesa de 1.210 euros per un reportatge i entrevista al Batle amb motiu de les festes de Sant Antoni, també a Canal 4?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). Va justificar aquestes dues factures, aprovades a la darrera junta de Govern, “per ajudar a les empreses que ara no tenen subvencions, com quan es compren diaris”.

    Es a dir, que aquesta despesa amb una evident voluntat propagandística de l'equip de govern, no es fa perque benefici al poble o per cubrir una necessitat del municipi, sino per fer un favor a una empresa. Ja ho sabem, les empreses del municipi (Canal 4 ni tant sols ho és) poden anar a demanar feina al batle, que segur que els ajudarà. És sorprenent que per part del batle es pugui donar una explicació com aquesta, que demostra un concepte personalista de la gestió del pressupost municipal, i quedar-se tan ample.

  3. Com es troba el permís de Costes de cara a l'explotació de les platges pel 2013?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). Ja s'ha sol·licitat el permís a Demarcació de Costes. A mitjan mes de març estarà concedit. Ara ja s'ha autoritzat la neteja de la platja.

  4. Per quin motiu ha manifestat el Batle que no pensa canviar els criteris d'accés a la servitud de pas de Ternelles quan aquesta és una competència del Ple?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). Segons el batle la servitud de pas al camí no té res a veure amb la regulació del camí. No va explicar, emperò, perquè es va atribuir aquesta potestat sense tenir-la.

    A dia d'avui encara no sabem si es pensa recórrer la sentència ni si l'advocat n'ha fet cap informe. En aquesta qüestió la postura del PP va confonent el seu deure de defensar el patrimoni públic amb l'afavorir els interessos d'uns pocs particulars.

  5. Es farà un informe jurídic sobre la conveniència de recórrer o no la sentència sobre el Camí de Ternelles?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). Es farà un informe, sembla que la possibilitat de recórrer és limitada, tant per part de l'Ajuntament com per part de Menani S.A.

  6. Es fa comptes realitzar cap tipus de concurs per adjudicar la compra de medicaments a la Residència de Sant Domingo?

    Resposta: No es va contestar, però en la discussió sobre el reglament de la Residència va dir que no era una qüestió que fos necessària, ja que es va a comprar allà on diuen els residents, ja que es tracta de les seves targes sanitàries. Ens conta que no és així i que la Residència administra les compres allà on vol sense obrir la possibilitat de competència entre les diferents farmàcies del municipi.

  7. Perquè durant aquesta legislatura s'ha deixat de contractar la publicitat en mitjans de premsa directament i es fa a través de l'empresa Virtual Think, empresa creada recentment i que treballa per algunes administracions governades pel PP? Perquè s'ha cercat aquest intermediari que fins ara ha cobrat -al menys- 7.995 euros?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). Segons el batle, contractant la publicitat a través d'aquest intermediari la publicitat surt més barata. Difícil de creure que havent de generar més marges de benefici pugui sortir més barat.

  8. Fa comptes fer l'Ajuntament cap tipus d'aportació a la Llei del Sòl de la que s'ha publicat recentment l'avantprojecte? Si és així es consensuaran les al·legacions amb els grups municipals?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). El text ha arribat a l'Ajuntament a través de la FELIB i s'ha passat als tècnics per tal que s'ho estudiïn per fer les al·legacions quan pertoqui. Des del PSM farem un seguiment a aquestes al·legacions per comprovar que beneficien al poble i no vagin el la linea de les del Pla Hidrològic, que pretenia urbanitzar l'Ullall.

  9. En quin estat es troben les reparacions al passeig del Moll efectuades per Demarcació de Costes? Quina participació tindrà l'Ajuntament en aquestes reparacions?

    Resposta: Tomeu C. Ochogavia (PP, Batle). La propera setmana (aquesta) hauria d'estar acabat. L'Ajuntament aporta transport, logística i sembra d'arbres.

  10. Com es troba el procés per fer arribar els canals de TDT a Cala Sant Vicenç?

    Resposta: David Alonso (PP, Regidor de noves tecnologies i personal). Digué que estan pendents del Govern Balear i d0una llei estatal. Un tema que no s'acaba de resoldre tot i ser una prioritat en el pacte de govern des de principi de legislatura.

 

Convocatòria de la Plataforma Pro Camins Públics Oberts.

Segur que serà ben interessant, entre la història i el dret.

 

 

 

Sentència sobre la titularitat del camí de Ternelles

psm-pollenca | 03 Març, 2013 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

La Plataforma Pro Camins Públics Oberts ens ha enviat aquest comunicat valorant la sentència de l'Audiència Provincial sobre el Camí de Ternelles.

Sentència sobre la titularitat del camí de Ternelles : un immens error històric i judicial

Titularitat del camí de Cala Castell

Hem de qualificar la sentència número 47/13 fallada pel la Secció 4ª de l’Audiència Provincial resolguent la no existència de camins públics dins la Vall de Ternelles com a una resolució totalment equivocada ja que per a arribar a aquesta conclusió es serveix, bàsicament, d’uns peritatges totalment erronis, així com d’unes interpretacions de les descripcions registrals i cadastrals de les quatre finques que conformen la totalitat de les propietats de la Vall de Ternelles sota la societat Menani, S.A., excepte es clar dels camins que des de temps immemorials han estat, son i seran públics a pesar de les decisions judicials.

Com a mostra d’aquestes interpretacions errònies de la realitat històrica, geogràfica i documental analitzarem breument el traçat del camí en relació al seu inici i final.

La conclusió a que arriben els membres del tribunal, donant per bona la versió del pèrit Sr. Cateura, es que el camí anomenat genèricament de Ternelles, Castell del Rei i de Cala Castell, provenia de la vila de Pollença, el qual “ tras penetrar en la finca Ternelles tenía un primer desvio a la posesión de Ternelles y un segundo a la ermita de la Cel·la, dirigiéndose, tras algunos desvios a las fincas independientes llamadas Castell, finalmente hacia el castillo de Pollença que era el punto terminal (cita 55, Registro de la Propiedad de Pollença, inscripción primera, finca 3727, p. 53).” (cita completament falsa), i segueix el texte dient “Esta vía queda bien establecida en la cartografia del siglo XVIII, especialmente en el mapa de Mallorca del cardenal Despuig, grabado por José Muntaner en el año 1785,” Així doncs s’interpreta que el punt final del camí es el Castell, quan la realitat es molt diferent. El camí que transcorr per la Vall de Ternelles grafiat pel cardenal Despuig no va al Castell de Pollença si no que venint des de l’Estret de Ternelles es dirigeix cap el coll de Can Miquelet i varies finques dels anomenats castells per a dirigir-se al punt de guarda de Cala Castell, encara que el traçat no estigui acabat de pintar. S’ha de tenir en compta que des de la desviació que hi havia per a pujar al Castell del Rei fins a arribar al coll de Can Miquelet hi ha uns 950 mts. de distància i al punt de Cala Castell 3,7 Km. Aquest camí era l’únic accés públic, abundosament documentat, per a anar a les 9 propietats anomenades castells situades entre el coll de Can Miquelet i Cala Castell. Aquest es el nombre de finques adquirides en aquella zona després de la compra del Castell per subasta el 1811, les quals sumaven una superfície de 234 hectàrees. Per tant, com podia ser el Castell del Rei el punt terminal del camí si per anar-hi s’havia de collir el primer desviament?.

Podríem analitzar varis aspectes dels fets que el tribunal dona per bons i al nostre parer també son erronis. Només mencionarem que la interpretació de les descripcions registrals quan diu que afronten amb camí, els dos molins i la primera de Ternelles, es extravagant i fora de tota lògica jurídica.

Sobre la servitud de pas

La part de la sentència que fa referència a la confirmació de la constitució de la servitud de pas la consideram completament encertada i ajustada a la legislació. Només faltaria fer-la efectiva tal com prediu l’article 28.2 de la Llei de Costes i l’article 52 del reglament de la Llei que el desenvolupa.

Que fer ara?

Davant aquesta sentència només hi veim dues sortides possibles:

a) Presentar recurs de cassació, per considerar que el tribunal suprem pot entendre i estudiar en més profunditat tota la documentació obrant en l’expedient, que es molta, i fer unes consideracions jurídiques raonables que treguin l’entrellat de les més de 25 afirmacions completament errònies que hi hem observat.

b) En cas que no es recorri, no queda més opció que fer efectiva la servitud de pas prevista en el PGOU de Pollença, avalada per una sentència del tribunal suprem de 2001 i per la que ara comentam. L’efectivitat de la servitud imposada pels tribunals ve regulada per l’article 28.2 de la Llei de costes i els punts 3 i 4 de l’article 52 del reglament de la Llei de Costes, els quals en aquest cas disposen l’obtenció dels terrenys mitjançant l’expropiació per tal de senyalitzar-los i obrir-los a l’ús públic. Per tant l’accés al Castell del Rei i a Cala Castell quedarien incorporats al domini públic local com a qualsevol altre camí públic.

 

 

Pollença, 26 de febrer de 2013

 

Acompanyam aquest comunicat amb una reproducció de la zona dels Castells del Plànol Geomètric de Pollença de 1858, el primer plànol cadastral modern, i on es pot observar perfectament com el camí va fins a Cala Castell essent una parcel·la diferenciada de les propietats per on transcorr.

 

 

 

Powered by LifeType - Design by BalearWeb