"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Països Catalans, quimera o necessitat?

psm-pollenca | 17 Abril, 2013 08:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Un interessant article del nostre company Miquel Amengual. Ja sabeu que aquest blog és obert a les vostres aportacions com a articulistes; només cal que ens els faceu arribar a psmpollenca@mallorcaweb.net:

El Principat de Catalunya està vivint en aquests moment, com és ben sabut, un important procés sobiranista que, si alguns sectors no es fan enrere a darrera hora, sembla que pot portar a la creació d’un estat català.

També a Mallorca s’està donant un canvi pel que fa al sentiment nacional. Ja sigui pel reflex que inevitablement és Catalunya, per l’ofensiva castellanitzadora del PP o pel simple esgotament de l’estat autonòmic, el suport al dret a l’autodeterminació pràcticament s’ha doblat en molt poc temps (a tall d’exemple, es poden consultar els quaderns GADESO nº66 i 95 dels anys 2006 i 2007 respectivament i l’enquesta del IBES de l’any 2012). És bastant clar que aquest sentiment es fa sobre una idea de catalanitat i esdevé necessari començar a plantejar quina ha de ser la relació entre tots els territoris que s’hi identifiquen, tant abans com després que algun d’aquests s’independitzin.

Descartada queda la idea de “la Gran Catalunya”, el “digueu-li Catalunya” de Josep Guia és mort. Ni que sigui només una qüestió superficial, de nomenclatura, no cal generar més recels i donar ales als que “no volen canviar la dependència de Madrid per la de Barcelona”, encara que aquesta idea no li hagi passat mai pel cap a ningú, ni als propis principatins que ja en tenen a bastament en mirar per ells. En canvi, sembla que genera més complicitats el terme Països Catalans, aparegut al segle XIX i que denota més horitzontalitat entre els territoris (tanmateix, com deia Joan Fuster, al final només és una qüestió de noms).

Així doncs, pareix que els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs (com valencians) trobem més aixopluc dins els Països Catalans com a “nació cultural”, parafrasejant Damià Pons, mentre que les Illes Balears formarien una “nació política” (cal no oblidar que totes les Balears es troben sota la mateixa administració, actualment en mans del PP) i, cadascuna d’elles, una “nació sentimental” (no crec que ningú més enllà del GAB s’identifiqui com a “baléà”!).

No hi ha dubte que cadascun dels països catalans, com cadascuna de les “illes orientals d’Al Andalus” –i cada vila, si apuram- respon a una realitat socioeconòmica diferent de la resta i necessita generar dinàmiques pròpies. I que cadascun assolirà la plena sobirania al seu propi ritme. Tanmateix, cal plantejar fins a quin punt no seria necessari i beneficiós bastir tot un teixit social, polític i econòmic a nivell de Països Catalans. No es tracta (desmentit altres vells tòpics sobre l’independentisme) de ressuscitar la Corona d’Aragó (de fet, on queda Aragó??), sinó de construir un país nou, des de les bases.

Acabarem amb un petit exemple pràctic. Amb quins dos ports porta a terme principalment les seves transaccions el Port de Palma? Amb el de Barcelona i el de València, òbviament. No seria molt beneficiosa pels mallorquins una estructura forta que protegís aquestes transaccions? No seria molt més viable crear el famós Corredor Mediterrani sense el llast de Madrid?

Reflexionem-hi!

 

 


 
 

 

Powered by LifeType - Design by BalearWeb