"El Castell Digital" MÉS per Pollença

L'ex-regidor del Pi, ara no adscrit, Martí Roca, ha anunciat que en el proper Ple Ordinari de Gener presentarà una moció per tal que l'Ajuntament li dediqui a l'ex-batle Tomeu Cifre Ochogavia una estàtua conmemorativa com a recordança i agraiment als innombrables serveis prestats al poble. "Entre ex ens hem de donar suport" ha començat declarant el Sr. Roca.

De fet l'estàtua que s'ha de col·locar ja ha estat presentada públicament en roda de premsa, ja que la seva construcció en bronze ha estat sufragada amb una col·lecta realitzada entre els seguidors de Martí Roca: "Qui hi ha posat doblers han estat els regidors del PP i de TOTS, no m'explic perquè els altres no hi han volgut aportar. S'han tornat un poc casta, me sembla", ha manifestat.

La presentació s'ha fet davant el Cinema Capitol, lloc on es proposarà que s'instal·li, ja que segons el regidor Roca és el lloc més adient per apreciar el llegat de l'ex-batle. "Mai una plusvàlua havia estat tan ben perdonada. Si en Tomeu, que en sap un ou, va decidir que això s'havia de fer, benvingut sigui".

Finalment s'han demanat declaracions al Batle i la resta de grups polítics. Miquel Angel March ha declarat que hi està molt d'acord, ja que a l'estàtua no l'haurà de fer callar als plens donat que no xerra, al contrari que l'original. Marina Llobera, d'Alternativa, ha manifestat que "la fascina, la fascina".

Des de MÉS per Pollença, una vegada celebrada l'assemblea per deliberar-ho, volem manifestar el nostre total suport a la iniciativa. De fet proposarem a través del nostre regidor la seva col·locació en un lloc encara més emblemàtic de la seva acció com a batle, com és la plaça de Cala Molins, per tal que els pollencins de Sant Vicenç el puguin tenir sempre ben present. 

 

De fet, el del monarca ha estat “un discurs convenient, alineat amb el pretès «reformisme» de Rajoy i alineat amb les posicions més retrògrades de defensa de la unitat d’Espanya, recordant l’obligatori compliment de les Lleis i la Constitució en un missatge clar adreçat als polítics i al poble de Catalunya, i ofensiu per a tots aquells qui defensam el dret a decidir i la democràcia”.

"En definitiva", en opinió d’Abril, “si el discurs de Nadal del rei ha de sevir per justificar el seu sou, no se l’ha guanyat amb el que va fer ahir a la nit”.

El ple del Consell aprova de substituir la data del 12 de setembre dels últims anys.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat amb els vots del PSIB, MES, Podem i el PI i els vots contraris de PP i Ciutadans que el 31 de Desembres torni a ser la diada oficial de Mallorca. La data històrica de la Diada, ara recuperada, substituirà la del 12 de setembre, que es feia des del 1997. Des de bon principi, els consellers del PSM (abans de Més) s’hi oposaren totalment, convençuts que l’autèntica diada de l’illa era el 31 de desembre.

Una comissió d’experts presidida pel conseller de Més Lluís Apesteguia ja va elaborar aquest mes un dictamen resolent majoritàriament que la data de la Diada havia de ser el 31 de desembre, per diverses raons: històriques, com la festa de l’Estendard, o per similituds amb les altres diades dels Països Catalans, que celebren també la incorporació a la corona catalano-aragonesa.

‘Volem una diada solemne i, a la vegada, popular i arrelada a la Mallorca del segle XXI. L’acord de la Diada és un èxit de tots i estic segur que servirà per a impulsar una jornada per celebrar-nos i per reconèixer-nos com a poble’, deia Apesteguia. I ha afegit: ‘La Diada de Mallorca del 2017 serà la primera que comptarà amb un relat cohesionador que impulsi un projecte col·lectiu perquè els ciutadans i les ciutadanes de Mallorca es puguin reconèixer com a poble.’

Article de Pere Sampol:

 Les imatges dels cossos descoberts els primers dies d’excavacions al cementiri de Porreres ens han colpejat aquestes setmanes. Teníem la certesa que es trobarien desenes de cossos dels republicans assassinats allà mateix, a pocs metres, davant una porta d’un edifici adjacent al cementiri que encara conserva els forats de les bales. Però la troballa, a les poques hores d’iniciar-se els treballs, no ha deixat de sorprendre’ns. Si les imatges dels diaris són dures, la visita a la fossa descoberta suposa un fort impacte emocional, una mescla de sensacions que corprenen l’esperit: pena immensa, compassió, dignitat, compromís, agraïment, condemna, repulsa, amor, plor ofegat, silenci. Davant la imatge d’aquells cossos tirats de qualsevol manera, alguns d’ells amb un forat al crani, que foren amagats durant vuitanta anys... et colpeja una certesa: la inhumació era necessària!
Malgrat sigui lloable la unanimitat aconseguida al Parlament de les Illes Balears per aprovar la llei de fosses, unanimitat repetida a l’Ajuntament de Porreres, encara hi ha algunes persones que manifesten el seu rebuig a la recerca i a l’obertura de les fosses del franquisme. Sostenen que això suposa reobrir ferides o, encara pitjor, atribueixen als impulsors un esperit de revenja. Tot el contrari, la troballa de Porreres, i de moltes més que en vendran, suposa un gran conhort per a totes les persones afectades, hi tenguin familiars o no. El que mantenia les ferides obertes, precisament, era l’actitud d’una societat i d’unes institucions que durant vuitanta anys han ignorat aquells assassinats, com si renegassin de centenars de milers de persones a les que segaren la vida únicament per les seves idees. I cap esperit de revenja no inspira les autoritats que han fet possible la recerca de les fosses; ni als familiars que, esperançats, confien encara que podran trobar el cos de la persona estimada per honrar-la dignament; ni als voluntaris que, abnegats i desinteressats, ens mostren el seu cor compassiu; ni als curiosos que, respectuosament, visiten el cementiri. De cap d’ells no vaig sentir el més mínim comentari que traspuàs ràbia o afany de venjança.

Segueixen les contradiccions entre les versions dels compareixents.

 
Sobre el primer dels compareixents a la comissió d’investigació, el Sr. Bevià, mà dreta d’Enrique Ortiz (propietari d’Ortiz e Hijos, ara Grupo Cívica), el diputat David Abril ha afirmat que «ha quedat clar que ha mentit, perquè no quadra que fos l’enginyer més antic de l’empresa, i que fins l’any 2009 en què va passar a ser del consell d’administració d’IBISAN no conegués que existien les autopistes d’Eivissa. Per a Abril, «és impossible que un dels projectes d’obra més importants del grup i el de major risc financer no el conegués la persona de màxima confiança d’Ortiz».

En segon lloc, Abril ha demanat a Bevià pels paralel·lismes entre la confessió que ell i el Sr. Ortiz varen signar davant la justícia a València fa uns mesos, en què reconeixien els delictes de falsificació de document mercantil i de comptes electorals, pel pagament de factures del PP de temes de comunicació lligades a concessions d’obra pública. Bevià ho ha negat i ha dit que no hi havia res en comú, però la seva versió no quadra amb el que Mateo Estrany, el delegat de FCC (l’altre soci de la UTE Ibisan: Ortiz+FCC), va afirmar divendres passat, en assenyalar que el Govern de Matas els feia arribar directament factures de temes de comunicació i fins i tot va apuntar a la persona que ho gestionava, Neus Salas, del gabinet de Mabel Cabrer, l’exconsellera d’obres públiques.

Dues de les quatre escultures de les rotondes de les autopistes d’Eivissa són de Santiago Picatoste, artista amic de Jover i promocionat per ell.

 El parlamentari de MÉS per Mallorca, David Abril ha retret a l’inici de la compareixença de Carlos Jover que hagués pagat o gestionat l’esborrat de la seva petjada digital, en el sentit que l’exdirector general d’obres públiques de Matas. Tot i que Matas va afirmar a la comissió que no se’n recordava gaire d’ell, Jover ha afirmat avui a la comissió que «Matas se fijó en mi», durant la seva època de Ministre, perquè varen coincidir en temes relatius a la gestió de les costes.

Abril ha demanat a Jover sobre l’expressió «imprimir velocitat» a la contractació o al procediment, una expressió que curiosament han fet servir diferents compareixents com si s’haguessin compinxat pel que fa als seus testimonis davant la comissió. El diputat li ha recordat la seqüència dels fets, pel que fa a l’adjudicació del projecte d’accés a l’Aeroport d’Eivissa:

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció