"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

2 cartes: "El camino de Agatha" i "Carta al Batle de Pollença".

psm-pollenca | 21 Setembre, 2012 08:31 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Avui publicam 2 escrits que ens han fet arribar per diferents mitjans. El primer és escrit de Xavier Marquez, qui viu per la zona del passeig Voramar-Hernan Cortés. Ens el va entregar en ma quan erem a la nedada reivindicativa contra els privilegis militars a la Base del Port de Pollença i l'endemà el Diario d Mallorca va tenir la deferència de publicar-li. Allà explica l'entranyable història de Agatha Christie en la seva estança al Moll i com la zona de la que encara no era la Base formava part dels seus passejos. Un patrimoni també turístic que ara no podem aprofitar. La segona es del company Joan Ramon Bosch Cerdà i ens explica la seva desilusió amb l'actual equip de govern per que fa a la temàtica de camins. Privilegis militars i tancament d'espais públics es donen la ma en aquests dos articles:

 

El camino de Agatha

XAVIER MÁRQUEZ.

En marzo de 1932, Agatha Christie llega a Mallorca. Es la última etapa de un largo viaje, que le había llevado por Luxor, El Cairo y Jerusalén. La popular escritora inglesa ya había residido en Canarias en febrero de 1927, en la localidad de Puerto de la Cruz.

Su primera gran sorpresa al llegar a Palma fue contemplar la gran afluencia de turistas que había en la capital de la isla balear, que hacía imposible encontrar una sola habitación en los tres hoteles más conocidos. Como ella misma escribe en su novela Problema en Pollensa: "Todos, ingleses, americanos, iban a Mallorca en invierno. Todo estaba abarrotado. Dudaba de que pudiera encontrar sitio en ninguna parte, a no ser quizás en Formentor, donde los precios eran tan elevados que incluso los extranjeros vacilaban ante ellos". Finalmente, decide salir de dudas y trasladarse en taxi hasta la afamada playa del norte de Mallorca. Pero al pasar por el Port de Pollença queda fascinada por la vista que ofrece esta maravillosa bahía y como ella misma dice en lo que podría ser el mejor eslogan turístico que hay tenido nunca esta población: "Nunca llegaron a aquel centro de la plutocracia porque, después de pasar por las estrechas calles de Pollença, siguiendo la sinuosa línea de la costa, llegaron al Hotel Pin d´Or, un pequeño hotel situado a la orilla del mar, con una vista que en la neblina de aquella hermosa mañana tenía la exquisita vaguedad de una lámina japonesa€ comprendió en seguida que éste y sólo éste era el sitio que andaba buscando".

A la autora británica, que ha vendido hasta la fecha cuatro mil millones de ejemplares de sus novelas en 103 idiomas, le debemos los ´pollencins´ el uso del término ´pine walk´ o paseo de los pinos para referirse a ese maravilloso recorrido peatonal, en el que los pinos tan bien descritos por el poeta Costa i Llobera se inclinan majestuosos como queriendo besar el mar. Más aún, la fascinación que estos pinos causaron en Agatha Christie le llevó quizás a crear un personaje detectivesco al que llamó Parker Pyne y que aparte del relato mallorquín, aparece sólo en otras dos historias: Parker Pyne investiga y Misterio en las regatas. Durante su estancia en la bella localidad costera, Agatha disfruta dando un largo paseo desde el Hotel Illa d´Or hasta el Faro, deteniéndose a veces en el Hotel Mar i Cel, para tomarse un té y saludar a algún conocido. Ningún lugar mejor que ese para disfrutar de la bella puesta del sol. Por eso no es de extrañar que ambos hoteles, convertidos en Pino d´Or y Mariposa por razones literarias, sean tan importantes en el desarrollo de la trama de su relato mallorquín. Probablemente, Agatha Christie volvió a alojarse en el hotel en 1935 y todavía hoy una de las actuales propietarias recuerda cómo su madre se refería a ella como "la escritora".

El caso es que, meses después, el relato apareció publicado en el número 539 del Strand Magazine de noviembre de 1935, con ilustraciones de Jack M. Faulks. No hay constancia de que la escritora regresara a Mallorca después de la Guerra Civil. Lo que es cierto es que ella no hubiera podido ya hacer su añorado paseo por el Paseo de los Pinos, porque Ramón Franco Bahamonde, el hermano del dictador, consiguió que los terrenos entre el Hotel y el Faro fueran expropiados en 1937 para construir una Base Militar cuyos primeros inquilinos extranjeros nada gloriosos fueron la Legión Cóndor que bombardeó traidoramente Guernica. Al año siguiente, el propio Ramón Franco, que había sido capaz de llegar en un hidroavión hasta Buenos Aires, falleció en un extraño accidente al salir de la Base.

Hoy, 75 años después, sigue cortado al público el camino al Faro, habiéndose convertido la Base Militar en colonia vacacional de altos vuelos. Más aún, habiéndose retroexpropiado en 1974 la Fortalesa d´Albercutx, el Ejército del Aire todavía hoy impide el acceso náutico a la Platjola y a esos ocho metros junto al mar, que son de obligado dominio público, de acuerdo a la ley y que rodean a una propiedad privada, no militar. ¿Hasta cuándo?

 

Carta al senyor Batle de Pollença.

JOAN RAMON BOSCH CERDÀ.

He de dir, amb certa decepció, que no m’hagués pensat mai que en aquestes alçades de legislatura s’hauria esvaït el crèdit que li donava -tot i la distància ideològica que ens separa-, i que de les felicitacions sinceres del principi per haver encapçalat la llista més votada a les passades eleccions, hauria passat a observar com sembla anar adquirint tics més propis d’una persona poc avesada a la cultura democràtica que a les persones amb un tarannà dialogant.

No pretenc fer una anàlisi d’aquest any i mig de legislatura, ni tampoc recordar que el seu cap al capdavant del govern balear, tot i prometre una millora de l’economia, l’única mesura efectiva que ha sabut impulsar és la de l’arraconament del català a la nostra administració; senzillament, només volia contestar unes declaracions que sembla que va fer a l’emissora de ràdio municipal.

Em referesc a un consell que va adreçar als membres de la Plataforma pro camins públics i oberts, organització que vostè considerà no registrada, cal dir que de manera encertada, així i tot, aprofit per dir que els seus representants estam associats a l’organització ADIM (Amics d’Itineraris de Muntanya) amb la qual cosa tenim garantida personalitat jurídica en les accions que vulguem emprendre. En aquestes declaracions ens va aconsellar que si no podíem esperar que s’obrís el camí de Santuïri, el millor que podíem fer era botar la barrera, atès que considera que ja en sabem; sembla que el molesta que demanem que es pugui exercir el dret de pas a camins amb reconegut ús públic.

Em sorprèn, però, que després de tancar un camí que resulta de molta utilitat per a molts de pollencins i pollencines, en lloc de rectificar mostri una actitud perdonavides i de menyspreu cap a molts de ciutadans (es veu que l’exemple de José Ramon Bauzá va fent escola). Pens que si l’equip de govern no és capaç de mantenir la zona de l’empresa municipal preservada sense necessitat de tancar un camí públic, no pot pretendre desviar l’atenció i menysprear no només membres de la Plataforma pro camins (fet que no em ve de nou), sinó pollencines i pollencins afectats més directament per aquest tancament.

Si a dia d’avui encara s’excusa dient que necessita més temps per executar l’obertura de Santuïri, fruit d’un acord plenari del 25 de juliol, o si bé vostè sincerament considera que som nosaltres els qui hem d’actuar, li agrairia que ens ho notifiqués per escrit, com a batle i regidor d’Urbanisme, i que ens delegàs a nosaltres les competències.

Veig en les seves declaracions que a vostè l’excursió reivindicativa del 12 d’octubre de 2009 pel camí de Ternelles, a banda d’obsessionar-lo, li sembla una espècie d’atac a la propietat privada més que un acte de reivindicació de pas pel camí. Em sap greu haver-li de dir que tot i algunes denúncies a la Guàrdia Civil, es va considerar que no s’havia ocupat cap propietat privada, i en el contenciós civil entre la propietat de Ternelles i el municipi de Pollença (representat per l’Ajuntament), es comprovà que la reivindicació va tenir lloc en un camí d’ús públic; i tot i que es pugui dubtar de la seva titularitat, cal dir que la sentència el qualifica de camí privat d’ús públic. Entreveig que a vostè aquest tema el preocupa molt, tal volta fins i tot una mica massa, vostè en sabrà el motiu.

Per acabar, només vull dir-li ben sincerament i des de la meva consideració personal, que res a veure té amb la política, que em sembla que amb la seva actitud davant la discrepància no actua com a batle de tots els pollencins i pollencines, sinó només dels qui li riuen les gràcies.

Esper que la legislatura es recondueixi cap al que vostès prometien al principi i que després d’un any i quatre mesos sembla que hagin oblidat, és a dir, cap a una actitud de diàleg i de consens amb partits polítics i societat civil, i un tarannà constructiu, per tal que molts de temes no quedin encallats. Així mateix, li desitjo molt d’encert, ja que d’aquest ens en veurem beneficiats tots els qui vivim en aquest municipi.

*  *  *

L'Hotel Mar i Cel, edifici ara a dins el recinte de la Base. El procediment per expropiar-lo fou senzill: un tinent, una taula, i a damunt una pistola i cinc mil pessetes. "Les vols o no?". L'amo del Mar i Cel volgué recuperar l'edifici passada la guerra, pero cansat n'obrí un de nou a Calvià, avui en dia un dels més reputats de l'illa.

Comentaris

 

Re: 2 cartes: "El camino de Agatha" i "Carta al Batle de Pollença".

PSM de Pollença | 24/09/2012, 20:52

És el testimoni de Xavier Marquez, l'autor de l'article. Els articles van signats i els seus autors reponen del que escriuen.

Com ja hem dit, si tu, Herminio, tens una altra versió, ens la pots fer arribar.

 

Ignorant.

jrv | 24/09/2012, 18:23

Doncs jo no conec la historia de la expropiacio del Mar i Cel a no ser per referencies del personal que hi va fer feina. Certament el propietari se queixava de que no li fou retornada la propietat de l'hotel. A mi la quantitat de 900.000 ptes, la primera afirmacio de "Herrera", i de mes d'un milio la segona, me pareixen exagerades, i la de cinc mil, tampoc me sembla realista.
Jo crec que la quantitat de 1.067.000 que possiblement fos de totes les expropiacions.
El que si he sentit dir, es que de la caseta de les monges s'en paga una miseria, i encara he sentit dir a "Mado Demana" que ella no tingue cap compensacio. I aixi, altres. Tambe he sentit a dir que s'els promete que passada la guerra, podrien accedir novament a les seves propietats.Tal volta no fou una expropiacio , sino foren requisades, moltes cases.
El que si fou conpensada fou la Fortalessa den Ramaugue, que posteriorment fou retornada, mitjançant retorn de la quantitat, revalorada naturalment..

 

Mar i Cel

Herminio | 24/09/2012, 15:19

Pues si lo que dice Herrera es cierto, que ni Jrv lo desmiente en su ultimo comentario, todo esto ademas de ser falso, de donde ha salido?
"L'Hotel Mar i Cel, edifici ara a dins el recinte de la Base. El procediment per expropiar-lo fou senzill: un tinent, una taula, i a damunt una pistola i cinc mil pessetes. "Les vols o no?". L'amo del Mar i Cel volgué recuperar l'edifici passada la guerra, pero cansat n'obrí un de nou a Calvià, avui en dia un dels més reputats de l'illa."

 

Herrera

jrv | 24/09/2012, 13:36

Gracies per compartir la informacio, Herrera, pero t'equivoques absolutament en la questio del castella. Jo respecto i estimo el castella, de la mateixa forma que estimo la meva llengua materna, el catala. Com respecto totes les llengues.
Las llengues, fonamentalment mitja de comunicacio i dialeg entre els humans , NO TENEN CAP CULPA QUE HA VEGADES SIGUIN UTILITZADES COM A EINA de humillacio d'altres llengues. Lamentablement, el castella (que repeteixo, no en te cap culpa)ho ha sigut i encara ho es, i t'ho puc demostrar.
Per qualque cosa m'he llegit dues vegades el Quixot, un plaer que molts imposadors de l'unilinguisme empobridor castella no han fet, ni faran.De la mateixa forma que lamento que els falsos defensors del castella contra noseque, estiguin tambe en fase d'assassinar la lexicografia i l'ampli vocabulari de la respectable llengua castellana, mentres es declaren enemics del catala, que tambe desconeixen, propagant bubotes d'antiespanyolime.
Referent als accents i dieresi que falten a aquest meu escrit, son deguts a una mancança del meu ordinador.Ho sento i demano disculpes..
I referent a la denominacio del "Ministerio de la Guerra" dels sublevats al cop d'estat, , aquesta denominacio mai va existir. Inicialment fou, 1937, "Ministerio de Defensa Nacional", que posteriorment es dividi en els ministeris dels tres exercits, 1939, si no m'equivoco.
Saber aixo no es merit meu, coses de la Wikipedia.

 

Base

PSM de Pollença | 24/09/2012, 08:42

Herrera, ja que estas tan interessat, et convidam a escriure un article defensant els teus arguments perque La Base continui tancada, sense accés possible als pollencins i turistes i només per us dels militars, el te publicarem.

 

Saviesa

Herrera | 24/09/2012, 07:27

Te contestare en otro tono mas pausado, porque veo cierta acritud en tu comentario, sera porque escribo en castellano, que le vamos a hacer!!.
Tienes razon la expropiación fue realizada por el Ministerio del Aire en 1945, una vez acabada la guerra. La Legion Condor estuvo en el Hotel pero como clientes de pago, el propietario era afin al regimen. Y el importe de la expropiacion fue de de 1.037.000 ptas, con ese dinero el propietario empezo la construccion del Hotel del mismo nombre en San Agustin. Ala ya sabes tanto como yo.

 

Saviesa.

jrv | 22/09/2012, 17:22

Herrera, tu que saps mes que nosaltres, ens pots dir quin Ministeri de La Guerra era, que va expropiar i pagar justipreu al propietari del Maricel??
Perque amb en Franco, MAI hi va haver Ministeri de La Guerra.
I no crec que la Republica, on si havia Ministeri de la Guerra, expropies el Mar i Cel per Residencia d'oficials de la Legio Condor. O si?.Aixi entenc per que perderen la guerra, normal.
Per favor, aclarim-ho, tu que estas documentat, dius.

 

Rigor

Herrera | 22/09/2012, 15:59

El ministerio de la guerra pago en claro contubernio con el propietario del mar i cel la cantidad de 900.000 ptas por la "expropiación" de la propiedad , mas rigor y menos demagogia. Si no sabéis , callad y no errareis.

 

Problemes amb l'article

PSM de Pollença | 21/09/2012, 12:27

Per problemes amb l'editor de blocs, aquest article s'ha publicat sense format, fent-lo totalment ilegible. Esperam poder-ho solucionar viat i perdonau les molesties.

 

Comissió Informativa previa al ple de setembre.

PSM de Pollença | 21/09/2012, 08:55

Bartomeu Cifre Ochogavía, Batle-President de l’Ajuntament de Pollença, en data d’avui ha dictat la següent resolució:

“ DECRET DE BATLIA NÚM. 905.- En l'exercici de les competències que l’article 21.1 c) de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, pel present RESOLC:
Primer.- Convocar sessió ordinària de la COMISSIÓ INFORMATIVA D’ASSUMPTES GENERALS a celebrar dia 21 de setembre de 2012, a les 12,30 hores a la Casa Consistorial.

Segon.- Ordre del dia de la sessió:

1.- Aprovació inicial, si procedeix, de la modificació puntual del Reglament Municipal del Servei Públic de Transport de Viatgers en automòbils de Turisme.

2.- Aprovació provisional, si procedeix, de l’ordenança municipal reguladora per la tramitació de les sol·licituds de llicència d’obres menors

3.- Aprovació, si procedeix, de la cessió a favor de l’Ajuntament de Pollença del local en planta baixa i primera ubicat al carrer La Gola, 20 del Port de Pollença (antic “hotel Carotti”)

4.- Designació Festes Locals 2012

5.- Modificació de la denominació específica de l’IES Port de Pollença per IES Clara Hammerl

6.- Aprovació, si procedeix, de modificació del Pressupost General 2012 (Exp núm. 32 Int/2012)

7.- Aprovació, si procedeix, de la sol·licitud de delegació de competències d’inspecció d’IAE (Exp núm. 70 Int/2012)

8.- Aprovació, si procedeix, de la declaració de no disponibilitat dels crèdits destinats a la paga extraordinària de Nadal (Exp núm. 71 Int/2012)

9.- Moció presentada pel grup municipal A relativa a l’expedient sancionador propietaris de La Fàbrica

10.- Moció presentada pel grup A referent a la xarxa de fonts

11.- Moció presentada pel grup municipal PSM-EN a favor del reciclatge i en contra de la incineració de residus fora de les Illes Balears

12. - Moció presentada pel grup municipal ERAM a favor de suprimir els privilegis a la base militar del Port de Pollença

13.- Varis”

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
Powered by LifeType - Design by BalearWeb