"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Les reformes educatives en democràcia

psm-pollenca | 08 Març, 2013 07:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

El company Joan Ramón Bosch Cerdà ens envia un article sobre les lleis de l'ensenyament des del 1978, que posa de manifest el rumb tan erràtic que ha duit l'estat durant el temps de democràcia. Tant de bò fossim els ciutadans de Balears els qui ens poguessim dotar d'una llei d'ensenyament a la mesura de la nostra societat.

 

Les reformes educatives en democràcia

Sembla de sentit comú assenyalar que una reforma educativa ha de gaudir del màxim consens possible per tal de poder-ne garantir la continuïtat, i també que ha de comptar amb la implicació dels diferents agents socials que l’han d’aplicar, altrament sembla clar que està condemnada al fracàs.

Malauradament, des dels inicis de la democràcia –l’any 1978- s’han anat succeint fins a sis lleis educatives diferents, a més, hi hem d’afegir la que vol aprovar l’actual govern sense tenir el consens dels altres grups parlamentaris, ni d’associacions de pares i mares, ni de professionals de l’educació; és a dir, des de 1980 -moment en què es va aprovar la Llei orgànica de l’estatut de centres escolars (LOECE) aprovada amb el govern de la UCD- fins a dia d’avui, comptabilitzam fins a set lleis educatives, gairebé podem dir que pràcticament surt a una per legislatura, fet que mostra com els diferents governs fan de l’educació una eina no pas de consens i matèria que fugi de les disputes partidistes, sinó tot el contrari.

Com a mostra, anem a fer una petita cronologia:

1.- Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars (LOECE). Va entrar en vigor el juny de 1980 amb el govern d’UCD. Va ser una llei de transició i la primera en matèria d’educació que es va aprovar després de la Constitució de 1978.

2.- Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació (LODE). Va ser aprovada el 1985 amb el govern del PSOE. La llei va mantenir l’estructura de l’ensenyament tal i com estava regulada a la Llei del 70, amb l’EGB i el BUP, però va canviar el sistema de subvencions a escoles privades per un nou sistema de concerts. A més, va incloure per primera vegada el dret de professors, alumnes, pares i personal d’administració i serveis a participar en la gestió i el funcionament dels centres docents.

3.- Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Va començar a aplicar-se el 1992, també amb el govern del PSOE. Va introduir l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, el descens de 40 a 25 alumnes per classe i les assignatures impartides per professors especialitzats: llengües, música o educació física. A més, la LOGSE va dividir els cicles en cinc: Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, cicle no obligatori, un període en què també es podria cursar la Formació Professional de grau mitjà.
4.-
Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG). Es va aprovar el novembre de 1995, també amb govern socialista. Donava als centres més autonomia i obligava els centres concertats a admetre els alumnes que formen part de minories socials.

5.- Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (LOCE). Va ser aprovada el desembre de 2002 i va entrar en vigor el 2003, ara ja amb el govern del PP. Ara bé, el 2004 ja es va interrompre amb l’arribada al govern del PSOE. La normativa establia diferents itineraris d’ESO i Batxillerat, canvis en els continguts de l’Educació Infantil, una prova de revàlida a final del Batxillerat i la religió com avaluable.


6.-
Llei Orgànica de l'Educació (LOE). En vigor des de 2006, amb el govern del PSOE. Va derogar la LOGSE, la LOPEG i la LOCE, però conviu amb la LODE de 1985. D’entre les novetats, la llei va incloure l’assignatura d’educació per la ciutadania i va mantenir la de religió com oferta obligatòria per als centres, però optativa per als alumnes. Permet superar el curs amb dos suspensos com a màxim, es blinden els ensenyaments comuns que s’han d’impartir a totes les comunitats, entre el 55 i el 65%, segons si les comunitats tenen llengua cooficial o no.

Actualment, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) es troba en tramitació, i abans de néixer ja compta amb el rebuig dels grups parlamentaris de l’oposició, de la comunitat educativa i d’associacions de pares i mares, per tant, sembla clar que si hi ha un canvi de govern, aquesta Llei tampoc no serà de llarga durada.

És evident que una cosa falla des de fa temps: l’alçada dels nostres polítics per consensuar una llei de llarga durada, i això provoca que no s’arribi a aplicar cap llei durant el temps suficient per poder aconseguir resultats, a més d’això, l’actual situació de retallades en l’ensenyament públic provoca que l’Estat espanyol estigui a la coa de resultats en educació, si, a més, hi afegim que de cada vegada es redueixen més els pressuposts en educació, el nostre sistema està condemnat a perpetuar el fracàs escolar; sembla evident, doncs, que en una situació de crisi, els polítics responsables han decidit respondre amb incapacitat per generar consens i il·lusió, fins i tot en temes tan sensibles com el sistema educatiu, molt trist tot plegat.

 

 El ministre d'ensenyament, José Ignacio Wert, reprovat al ple de l'Ajuntament de Pollença per la seva política educativa. Es l'impulsor de la nova LOMCE, més preocupat per "espanyolitzar" els alumnes que en donar qualitat a l'ensenyament que reben.

 

 

Comentaris

 

Re: Les reformes educatives en democràcia

Tomeu Cifre | 25/03/2013, 10:36

Els negocis particular d'en Biel ni de ningú altre no són una cosa que s'hagi de discutir políticament sempre que no tinguin un càrrec públic que ho faci incompatible (que no és el cas).

Es cert que en Biel treballarà en aquesta instal·lació després que una empresària del municipi, n'Ivonne Haaverland, guanyés el concurs públic presentant una millor oferta que altres licitants.

Després que el Consell decidís privatritzar-ne la gestió, esperam que qui el gestioni tingui èxit, ja que això repercutirà en la promoció del poble i del senderisme.

Una prova més de que des del PSM no votam en funció dels interessos particulars de cap dels seus membres.

 

Ona Mediterranea

tol | 24/03/2013, 18:09

Bona opció aquesta, interessant i important la col·laboració amb Ona Mediteranea.
salut

 

Re: Les reformes educatives en democràcia

Recepta que jo ja prendre | 24/03/2013, 07:48

Es cert això de que en picarol duu el refugi PPRIVATITZAT del Pont Romà? Es que es mal de creure

 

Per si interessa.

accions | 23/03/2013, 10:49

h
ttp://www.onamediterrania.cat/#one

 

Així ens va.

De pena | 21/03/2013, 12:10

Hi ha una dada molt significativa en els pressupostos per al 2013: es tornen a escapçar els pressupostos del 2012. Es retallen més de 17 milions d’euros, dels quals 10,5 milions són de la partida de personal, per tant, menys professorat per al proper curs.

 

President Florer

PSM de Pollença | 12/03/2013, 11:09

La denigració dels càrrecs institucionals que està fent en aquesta legislatura el PP, i per extenció la denigració de les Illes Balears, costarà molts d'anys de poder-la reparar. Amb una presidenta del Consell desapareguda que només es preocupa de defensar la importació de fems i un President balear que diu que es seu càrrec és de florer, estam ben arreglats.

 

astorat

quin un | 12/03/2013, 08:36

Cas Farmàcia: per salvar-se, Bauzá diu al TSJIB que no té poder

El president al·lega en un escrit presentat al jutge que no té “potestats resolutòries”
el que sembla no tenir, és vergonya.

 

Re: Les reformes educatives en democràcia

PSM de Pollença | 11/03/2013, 23:29

I encara s'inflen quan baixa una mica la xifra de gent apuntada a l'atur. El que no diuen es que la xifra d'afiliats a la seguretat social continua baixant. Que significa això? que la gent parteix de les Illes o be tornant al seu país o cercant feina a l'extranger..

 

quin desastre

astorat | 11/03/2013, 21:49

Les Balears han perdut 11.500 autònoms en els darrers cinc anys

 

Gran en Xuri

Molt bo | 10/03/2013, 12:35

Pensen en els mallorquins
quan fan el tragí del fems,
o hi pensen durant el temps
que amb la llengua són botxins?
Si hi pensassin, nous camins
el Consell ens obriria...
El que sí que ens convendria
és baratar fems per guano
i no aguantar un canterano
sense seny ni ideologia.

 

Festival

Tomeu Cifre | 09/03/2013, 21:29

"Lluisa", nostros no "feim boicot al PP", altres feines tenim que perdre el temps en boicotejar partits que ja es boicotegen totsols amb les sevez accions.
El que no pot fer el batle governant amb 6 regidors es riurer-se'n de la resta de partits convocant-mos a l'atropellada quan fa mesos que li demanam per aquest tema i quan sap que no s'hi podra acudir donades les presses de la convocatoria. La nostra no assistencia no retarda per res la preparacio del Festival 2013.

Si ja som al març el Festival no esta organitzat es tant culpa del batle com de la ex-regidora, pero no dels altres que som a la oposicio.

I sí, hem criticat el pagament de documents amb probables deficiencies com l'auditoria i el pla director. Torna a escoltar el ple de febrer si no ho creus.

 

De vergonya

Rafel | 08/03/2013, 19:51

Realment, així com empleen el govern els partits majoritaris, és una mostra més de que Espanya és més el Nord d'Africa que no pas el Sur d'Europa...

 

Boicot?

Toni | 08/03/2013, 19:49

Jo crec que ning fa Boicot al PP, en tot cas el PP fa bopicot a la majoria del Ple, cinc regidors imposen el que volen a altres 12...

 

Festival

Lluisa | 08/03/2013, 16:15

A mi em sembla de puta mare que fasseu boicot al PP. Però primer son unes que les altres:
1.- El festival fa estona que hauria d'estar en marxa. Tot i que la responsable va abandonar el barco despres de provocar-ne el naufragi.
2.- No es pot permetre que la parròquia ocupi la part municipal de Sant Jordi
3.- rera les capritxades de la Sr. no adscrita o transfuga (com mes vos agradi) hem fotut 30.000€ i ningu ha piulat a mes de carregar-se el festival: informe-auditoria; pla director...
Com heu pogut permetre que es pagas un pla director que no serveix per res. Tothom sap que les aportacions a un pla director es fan abans de la seva redaccio i no despres. Ara quei incorporarà les modificacions?

Com es nota que no pagau de la vostra butxaca i que la politica esta en mans de funcionaris

 

Festival

PSM de Pollença | 08/03/2013, 08:36

Aquesta noticia és un sarcasme. No es pot cercar el consens amb una reunió convocada 24h abans a la que sap que la majoria de l'oposició no hi podrà assistir. A sobre amb les desicions preses d'avantmà.

El alcalde de Pollença buscará hoy el consenso para ofrecerle a Joan Valent la dirección del festival

h
ttp://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2013/03/08/alcalde-pollenca-buscara-hoy-consenso-ofrecerle-joan-valent-direccion-festival/831299.html

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
Powered by LifeType - Design by BalearWeb