"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Ternelles SL

psm-pollenca | 19 Març, 2013 08:00 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Article de Jaume Cerdà, que ha estudiat molt de prop la qüestió dels camins públics i els accessos al mar, a propòsit de la recent sentència sobre el Camí de Ternelles, que ratifica la titularitat privada i la servitud de pas pública:
 

La Comissió Provincial d’Urbanisme va aprovar el Pla General el 14 de setembre de 1990 però amb la prescripció número 6, tan coneguda, que deia: “Los accesos a la costa Norte deben continuar siendo privados en defensa de sus valores ambientales.” Es a dir, que primer la CPU ho va posar com a condició a esmenar i després la fa eliminar. Això va suposar per a l’ajuntament canviar plànols i suprimir totes les referàncies a les servituds en la Memòria Justificativa, el Programa d’Actuació i en l’Estudi Econòmico-financer del Pla. També alhora va començar una defensa per la via jurídica que va anar de derrota en derrota fins a la victòria final en l’ultima oportunitat possible, quan el Tribunal Suprem el dia 18 d’octubre de 2001va estimar el recurs de cassació, defensat pel misser pollencí Miquel Ripoll. La resolució del Tribunal Suprem ordenava: “5º.- Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada.

Si bé la resolució de l’alt tribunal es clara i diàfana, en canvi ja ham passat més d’onze anys i no s’ha fet res efectiu per a modificar el Pla General per tal de tornar a incorporar en els plànols i en els documents escrits l’establiment de les servituds eliminades tal com ja s’ha mencionat anteriorment. Si bé es cert que s’han fet algunes actuacions, dues propostes de regulació, una per al camí de Ternelles i l’altre per als camins d’Ariant, per part de l’ajuntament prèvia petició del Consell de Mallorca i uns acords per part de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori d’unes suposades constitucions de les servituds, encara que amb clara contradicció amb la resolució del Tribunal Suprem.

Que vol dir establir i/o imposar un accés a la mar i/o una servitud de pas ( o constituir)?

L’establiment de servitud de pas peatonal d’accés a la costa, a les platges o al litoral, com indistintament les anomena el Pla General, es la definida per l’article 28.2 de la Llei de Costes i l’article 52 del seu Reglament. La servitud d’accés a la mar consisteix en la previsió d’accessos sobre el territori en el planejament urbanístic per tal de poder-los executar i convertir-los en vies transitables, ja siguin per a vianants o rodades. Es a dir, la servitud es una previsió sobre el planejament urbanístic la qual una vegada executada es converteix en accés públic com una altre via qualsevol. Així, el punt 4rt de l’article 52 del Reglament diu “L’obtenció dels terrenys que siguin necessaris per a l’efectivitat de la servitud d’accés a la mar (o servitud de pas), se realitzarà pels mecanismes previstos en la legislació urbanística.”. En aquest cas, tal com ja preveu el Pla General, els terrenys s’han d’obtenir mitjançant l’expropiació. En el nostre cas, els sis camins d’accés a la mar previstos s’han de convertir en públics però no en privats d’ús públic com s’ha repetit i es va encara dient. Altra cosa seria si aquests camins o alguns d’ells fossin públics, on l’establiment de la servitud decauria per absurda.

Una altre consideració important es que l’accés a la mar, el fet d’anar-hi no la via, es per si mateix públic i gratuït, es a dir lliure i sense possibilitat de restricció a un nombre determinat ni de dies, per quan es vulnerarien els drets constitucionals de llibertat de trànsit.

Sobre l’efectivitat de les servituds suposadament constituïdes: Ternelles i Ariant

Suposant que donem per ben constituïdes ( o establertes o imposades) les dues servituds sobre els camins de Ternelles i Ariant, vol dir això que ja son efectives com volen insinuar alguns polítics i juristes?. Jo mantenc que no és efectiva, per quan encara no s’ha fet l’expropiació del camí, ni l’Ajuntament es el titular del domini públic, ni l’accés es lliure ni públic, ni si exerceix les funcions de policia que pertoca als camins de la xarxa municipal. En el cas de Ternelles, en el moment que la propietat no deixi passar més, ja no es podrà passar, ni l’Ajuntament tendrà cap força legal per fer-ho. Les sentències que hi ha hagut sobre la “suposada” constitució de la servitud (o establiment o imposició) en cap moment es dona per fet que sigui efectiva, si no que el fet de constituir-la (o establir-la o imposar-la) no es causa de prèvia indemnització o expropiació per quan es precisament la constitució ( o establiment o imposició) la que permet posteriorment l’expropiació dels terrenys amb les despeses que pertoquin.

Queda dit.

Jaume Cerdà i Vila

Comentaris

 

Re: Ternelles SL

Jaume C. | 19/03/2013, 22:19

Correcció: pel que veig me vaig menjar una paraula que fa poc entenent el missatge en el darrer paragraf del segon apartat.Hauria de dir:

"lliure i sense possibilitat de restricció a un nombre determinat d'usuaris ni de dies,"

 

Bo

Jordi | 19/03/2013, 11:28

Molt bon article, enhorabona.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
Powered by LifeType - Design by BalearWeb