"El Castell Digital" MÉS per Pollença


Agrupació Local de MÉS per Pollença, Eu Moll i Cala Sant Vicenç
Pàgina de l'agrupació local de MÉS per Mallorca en la que us convidam a participar de manera oberta, fent suggerències, aportacions i demandes.
Per contactar al regidor o representants del partit : mesperpollenca@gmail.com

Pel Català al bressol de Costa i Llobera

psm-pollenca | 25 Octubre, 2010 05:41 | meneame.net facebook.com google.com twitter.com

Audio de José Ramon Bauzà (PP)

 

Si Mn. Costa i Llobera ves on ha anat aparar la dreta balear s'enduria les mans al cap (del blog de M.López Crespí)

Aquestes darreres setmanes hem observat amb preocupació la deriva que el Partit Popular ha efectuat en matèria lingüística. Si mai ha estat un partit gaire sensibilitzat en donar la importància que es mereix a la nostra llengua, al menys sí que havia permès que les inquietuds de la nostra societat es poguessin vehicular a través de lleis i normatives que avançaren cap a la normalització del català. L’impuls en la normalització del català ha vingut, en les darreres dècades, de sectors més propers a l’esquerra i al nacionalisme, però durant els govern del PP, al manco per evitar l’agitació social, s’havien fet passes com la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat en el Parlament Balear, o el Decret de Mínims. Amb la nova direcció de José Ramon Bauzà veim com aquesta linia s’ha trencat, i la bel·ligerància cap a l normalització lingüística s’ha convertit en senya d’identitat del PP. Això ha duit a Bauzà a afirmar que derrogarà la Llei de Normalització, per després corregir i dir la modificarà i que el que eliminarà serà el Decret 92/1997 de Mínims de Català a l’Ensenyament.

Aquesta postura extremista contra el català (disfressada de defensa del malloquí-menorquí-evissenc, en una polèmica sobre el nom de la llengua totalment estentissa) es molt preocupant venint d’un partit que està tan aprop de tornar a Governar les Balears (el nombre de diputats que disposa parla per si mateix). Per això pensam que aquesta ofensiva contra el català s’ha de trobar amb l’oposició fronal de tota la societat, començant pels ajuntaments, l’administració és propera als cutadans.

Es cert que l’Ajuntament de Pollença NO pot donar gaire llum en aquest aspecte (vot en contra de la nostra moció per a l’aplicació de la normativa de normalització a Ràdio Pollença, befa de la nostra sol·licitud de programari en català per l’ascensor de l’ajuntament, disminució del pressupost per a normalització...). Ara l'Ajuntament, i també els representants del PP a Pollença, tindran una bona oportunitat de rectificar amb l’acceptació d’aquesta moció que presentam al ple del proper dijous 28:

PARTIT SOCIALISTA DE MALLORCA – ENTESA NACIONALISTA


El Grup Municipal del PSM-Entesa Nacionalista de Pollença, presenta a consideració del Ple, per tal que sigui estudiada i debatuda en la propera reunió del mateix la següent, MOCIÓ:

MOCIÓ PER LA LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE LES ILLES BALEARS I EL DECRET 92/1997 DE MÍNIMS D’ÚS DEL CATALÀ EN L’ENSENYAMENT

Exposició de motius

Les Illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287). Des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal, i el vehicle que ha fet possible l'articulació del geni del nostre poble de manera que la seva empremta quedàs marcada de forma inesborrable en el llegat cultural dels pobles d'Occident.

Amb tot, la llengua catalana s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments històrics que l'han portada a una situació precària. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com són la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconòmiques en què es produïren els canvis demogràfics de les darreres dècades; i, encara, el caràcter de llengua d'àmbit restringit que té, similar al d'altres llengües oficials d'Europa, especialment en el món actual, en què la comunicació, la informació i les indústries culturals tendeixen a la mundialització.

Actualment, el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balear declara que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat. En aquest sentit, la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, aprovada per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986, així com la resta de disposicions en matèria lingüística, com ara el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, han fet possible avançar en el coneixement i l'ús de les dues llengües oficials de les Illes Balears per tal d'assegurar la participació en la vida pública a tots els ciutadans. Això no obstant, resulta necessari promoure mesures efectives per tal d'equilibrar la presència d'ambdues llengües en els mitjans de comunicació social, eradica qualsevol discriminació per motius lingüístics i aconseguir la plena normalització lingüística a les Illes Balears.

Es demana l’adopció del següents acords

 

Primer.- L’Ajuntament de Pollença insta les institucions públiques de les Illes Balears a promoure les mesures necessàries per restablir el català en el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears i a garantir que tota la població la conegui i sigui considerada com un dels elements identificadors de la nostra societat.

 

Segon.- L’Ajuntament de Pollença constata la funció de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears que, des del consens polític i la cohesió social, ha compatibilitzat la cooficialitat del català i el castellà amb la protecció i la promoció de la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears.

 

Tercer.- L'Ajuntament de Pollença considera necessària la vigència del Decret 92/1997 per tal de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin usar normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana al final del període d'escolaritat obligatòria.

 

Quart.- L’ajuntament de Pollença insta a les institucions a seguir avançant en les mesures que garanteixin que la llengua catalana és signe de identificació i cohesió social del País.

 

Comentaris

 

Becaris de l'Ajuntament

PSM Pollença | 25/10/2010, 11:37

Mals papers de l'Ajuntament. Ja ho hem dit moltes vegades que l'àrea de Cultura està deixada de la ma del batle (el super batle-regidor d'urbanisme-regidor de cultura).
"
Luis Cuerva Pizà e Isabel Munar Català. Palma.
Carta a l´ajuntament de Pollença
Aquest darrer estiu, els que escrivim aquestes línies ens duguérem una alegria quan ens agafaren per fer pràctiques com a becaris al Museu de Pollença, depenent de l´ajuntament del poble, per motiu d´un conveni entre l´ajuntament de Pollença i el DOIP (departament d´Orientació i Inserció Professional), de la UIB. Per dos estudiants apunt d´acabar la carrera d´Història, un museu suposava una gran oportunitat per "fer currículum", encara que cobràssim poc. Però l´alegria aviat es tornà en desencant, quan varem demanar a l´ajuntament quan signaríem els nostres convenis i formalitzaríem la nostra situació formativa de pràctiques. Les excuses i a vegades les maneres grolleres de part d´alguns funcionaris no ens desanimarem i finalment els convenis es signaren dia 3 d´agost, després d´haver començat a fer pràctiques a finals de juny! Ara ja tot estava en regla, ja podríem cobrar, o això pensàvem. Una cridada a l´ajuntament ens tornà a la realitat: "Potser cobrareu l´any que ve", digué un funcionari municipal, després d´uns minuts d´excuses per justificar lo injustificable, que no pensaven respectar el conveni signat i que pagar-nos no entrava en els seus plans, almenys els immediats. Tot d´una ens posarem en contacte amb el DOIP denunciant la nostra situació. Finalment, dia 5 d´octubre, l´ajuntament de Pollença ens pagà, tard i malament, dos mesos després d´haver deixat la pràctica. Des d´aquí volem donar les gràcies a tot el personal del DOIP, i a Maria del Mar Socias, la seva cap, per la seva ajuda i suport en aquesta situació. I a l´ajuntament de Pollença, sols dir que tractin millor a la gent, i que siguin sincers, en lloc de passar-se més d´un mes marejant-nos amb excuses de mal pagador. "

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
Powered by LifeType - Design by BalearWeb